Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Vegueries: any zero

La futura divisió administrativa i territorial de Catalunya en vegueries prevista per l’Estatut ha entrat oficialment en l’agenda legislativa. El Govern que presideix José Montilla ha donat sortida al seu compromís de desplegar l’Estatut en aquesta matèria i envia al Parlament un projecte de llei que obre el camí. Però camí no serà ràpid, ni senzill, ni -com ja s’està veient- estarà exempt de tensions.

El propi president ha hagut d’intervenir, congelant el projecte durant unes setmanes, fins a temperar unes quantes tempestes locals sorgides per la manca de consens amb la que el conseller de Governació, Jordi Ausàs (ERC) havia donat el text per tancat. El que ha de passar a partir d’ara amb les vegueries i la nova divisió territorial fa endevinar un camí llarg, segurament d’anys, fins a veure fet realitat jurídica les set vegueries dibuixades, en principi, pel projecte de llei.

El debat, a vegades encès, obert entre dirigents polítics en les últimes setmanes només es traduirà, a curt termini, en poca cosa més que el canvi de nom de les actuals quatre diputacions provincials pel de consells de vegueria. Per fer realitat la segona fase prevista, la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre, caldrà modificar la legislació electoral catalana. Per poder veure néixer les vegueries de la Catalunya central i de l’Alt Pirineu-Aran, abans s’haurà d’aconseguir que les Corts generals aprovin una reforma dels límits provincials. Són paraules majors i aquesta reforma no està en mans del Parlament de Catalunya. Per tant, vaticini: serà qüestió de molt de temps.

És lògic que tocar límits territorials, competències, capitalitats, i gestionar sentiments més o menys identitaris a nivell local, resulti una tasca complexa. També sembla raonable que no sigui aquesta la màxima prioritat en temps com els presents en els quals les grans preocupacions de la ciutadania estan en l’economia, i en les elevades proporcions de la població que està sense feina.

A l’hora de treure el tema de la divisió territorial de l’incòmode calaix de “pendents”, el president Montilla ho ha fet amb un missatges bantant clar i una victòria particular. El missatge consisteix en posar en la lletra de la llei que les vegueries són l’equivalent a les actuals diputacions, i això vol dir, de fet, prohibir que hi hagi duplicitat d’adminsitracions. El risc de diplicitat administrativa  i de més despesa és el que podria preocupar més la ciutadania al voltant d’una questió que està més als despatxos institucionals que no pas a les converses a peu de carrer.

La victòria particular de Montilla és la d’haver situat també en l’agenda política un tema que els seus socis d’ERC veien amb molt menys entusiasme que el de les vegueries: la recuperació de l’Àrea Metrolitana de Barcelona, una estructura de govern compartida per 36 municipis de més de tres milions de ciutadans amb serveis i necessitats comunes. Es corregeix així allò que allà en el llunyà 1987, un parlament amb majoria absoluta de CiU va liquidar per reticències davant el que considerava “contrapoder” metropolità de Barcelona.

La construcció política de l’àrea metropolitana la podrem veure relativament aviat. En canvi, el mapa final de les vegueries, haurà de buscar consensos difícils, haurà de llimar moltes aspreses territorials (Aran, Lleida, la Catalunya Central…) i, sobretot haurà d’esperar el context polític idoni per a prosperar al Congrés dels Diputats, que no és aquest, ni de lluny.  El projecte tot just acaba d’entrar en el seu any zero.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.