Profile Image

Dídac Boza

Periodista

SGAE: contra la usura, imaginació

[pureHTML] [p] [/p][p]Sóc perfectament conscient que el títol d'aquest post és dur i -per dir-ho en termes suaus- poc simpàtic. No amagaré  que aquest escrit no té cap intenció de ser amable ni de mostrar condescendència envers una  entitat que, a força d'iniciatives com l'última de voler cobrar un cànon a les perruqueries per posar la ràdio als seus establiments, es guanya una merescuda antipatia i hostilitat de cada cop més sectors de la societat. [/p][p]No crec que sigui aquest blocaire gens sospitós de no reconèixer o defensar el drets dels autors i creadors. Des d'aquestes línies, ens hem pronunciat contra la cultura del gratis total, contra la pirateria i a favor d'una regulació raonada i raonable de les descàrregues de continguts a internet.  Però una cosa és pagar pels drets d'autor, una altra de ben diferent és ser víctima d'accions que ratllen la usura. [/p][p]Per forta que sembli la paraula no en trobo cap de més escaient, quan el que pretén la SGAE és cobrar els propietaris dels centres de perruqueria i d'estètica per uns drets que ja paguen les emissores de ràdio i quan és evident que el negoci d'aquests professionals no es basa en la reproducció pública de continguts musicals sinó una activitat ben diferent, que es pot acompanyar (o no) amb el so d'una ràdio, d'un quartet de cambra en directe o d'una cadernera  engabiada. [/p][p]D'aquesta pretensió extravagant de la SGAE es podria arribar a una conclusió que no deixa de resultar sorprenent després de prop d'un segle d'existència de la radiodifusió: sembla que es vulgui equiparar ara l'audició d'una emissió de ràdio a l'ús d'una còpia privada de CD o DVD. [/p][p]”Magnífic!”, “Ja ho tenim”, “Problema resolt!”, deuen haver dit els representants del gremi de centres d'estètica i perruqueria de Barcelona, Sabadell i Lleida. Han tingut la brillant idea d'animar els seus clients a portar-se la música de casa com aquell que va al pis d'un amic a compartir l'última novetat discogràfica o el seu grup favorit. Tot -això sí- a partir de còpies originals i amb tots els drets pagats (igual que les emissores de ràdio, d'altra banda).[/p][p]Com reaccionarà la SGAE? Es que algú de la SGAE defensarà que qui porta seva la música de casa per escoltar mentre li tallen els cabells (un servei pel qual pagarà uns diners) està fent un ús comercial d'aquella còpia privada?. Quina serà ara la resposta de l'avidesa recaptatòria de l'entitat suposadament defensora dels drets dels creadors? [/p][p]La turpitud és evident en l'actuació de la SGAE, una entitat prefereix anar “fent amics”  (ara els perruquers, fa ben poc els festivals de teatre clàssic) en comptes de fer pedagogia en positiu en favor del respecte als drets d'autor a un país com aquest, massa acostumat a vulnerar-los o passar-los per alt.[/p][p]La SGAE té l'estranya virtut de fer que s'aixequin petites revoltes en el dia a dia. “Contra la usura, imaginació!”, podria ser el lema del moment. Felicitats al gremi de perruquers per la seva idea. I els senyors i senyores de la “Societat General…”, que s'ho facin mirar. [/p] [/pureHTML]

0 thoughts on “SGAE: contra la usura, imaginació

  1. L’enhorabona per aquest article, Dídac! Com a aportació complementària del que dius, però, vull afegir-hi una cosa. L’entitat CEDRO ja fa anys que defensa i gestiona bé els drets d’autors i editors de llibres, sobretot en el camp de les reproduccions amb fotocopiadores d’establiments públics. CEDRO ha demostrat al llarg dels anys que és perfectament compatible la defensa del bé comú i la defensa dels drets econòmics dels creadors de continguts basats en l’escriptura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.