Profile Image

Dídac Boza

Periodista

El veritable debat dels toros

[pureHTML]

El Partit Popular diu que la votació al Parlament sobre els toros va ser “contra Espanya”. Qualsevol que hagi estat aquest divendres a la Cambra catalana sap que això no és veritat, que el debat identitari pràcticament ni va aparèixer en les intervencions dels parlamentaris, tant d'aquells que defensaven la iniciativa legislativa popular com la d'aquells que la rebutjaven o que representaven els grups majoritaris que donaven llibertat de vot. Fins i tot el diputat del PP Manuel Luna, durant la seva intervenció davant el Ple, va ser més aviat discret a l'hora de portar la qüestió dels toros al terreny de la dialèctica Catalunya-Espanya. Això sí, després, en una sala de premsa més plena que mai, el diputat Luna va donar de menjar a la bèstia. I determinats mitjans editats a Madrid (no tots, sino els de sempre) van poder tenir més o menys els titulars que volien.[/p]

No ha d'estranyar ningú que el secretari general dels grup popular al Congrés, José Luis Ayllón, acusi el president català José Montilla de ser el “cap de la banda de l'independentisme i de l'antiespanyolisme” per una votació en la qual tot just es dóna llum verda a la tramitació d'una iniciativa legislativa popular. És el guió escrit des del mateix divendres per La Razón, l'ABC i particularment pel diari El Mundo privilegiat per tenir un director disposat a salvar la Pàtria de tots els greuges que es fan i es desfan.[/p]

Com a exercici periodístic va ser interessant -fins i tot divertit- passar tot el matí de divendres 18 de desembre al Parlament. Als passadisos, a la sala de premsa, s a les sales habilitades per a seguir les sessions en pantalla gegant i, a la mateixa tribuna de convidats, l'ambient era excepcional, segons explicaven tots els habituals de la Cambra.[/p]

Entre els periodistes, un col·lega al telèfon intentava convèncer la seva redacció (a Madrid, amb tota probabilitat) que no era factible intentar demanar a cada diputat de CiU i del PSC quin havia estat el sentit del seu vot. A la sala de premsa, els companys d'una cadena de ràdio estatal no paraven de fer intervencions en directe, una hora després de la votació dels toros. “Madrid ha embogit”, em deien. Un periodista del diari britànic The Times, intentava escapar d'uns col·legues catalans que volien la seva valoració davant les càmeres de televisió.[/p]

Entre els polítics, cares de satisfacció en general. També els dels dos partits majoritaris de la cambra, CiU i PSC que havien donat llibertat de vot. Pocs comentaris en veu alta sobre el debat i la votació. Si de cas, i si insisties, en treies un parell de cosetes: que la intervenció del diputat David Pérez (secció pro-taurina del PSC) no va agradar gaire ni als seus i que va ratllar el “patetisme” quan va comparar una eventual prohibició de les corrides de toros amb els escorxadors. L'altre comentari destacat tenia a veure amb el diputat de Ciutadans, Albert Rivera, (no protaurí però sí contrari prohibició). Més d'un i més d'una pensava que Rivera sí que va una bona intervenció i així ho reconeixien als passadissos des de posicions diferents a la seva.[/p]

Que les corrides de toros estan morint a Catalunya (amb prohibició o sense) no ofereix cap mena de dubte. En això podem coincidir pràcticament tots: els que -com qui signa- ha posat el seu nom entre el de 180.000 ciutadans que sostenen la iniciativa legislativa popular com la major part d'aquells que es confessen aficionats.[/p]

El Parlament haurà d'acabar regulant d'aquí uns mesos una normativa que faci desaparèixer finalment un espectacle que per molta i indubtable arrel tradicional i cultural que tingui (també a Catalunya) no deixa de ser un espectacle cruel i contrari als valors de defensa dels drets dels animals que ja estan presents en la nostra legislació.[/p]

Però les corrides no són l'única salvatjada que es fa al nostre país en nom de la tradició o de la festa. A les terres de l'Ebre hi ha 28 penyes, 15 comissions locals taurines i nou ramadaries autòctones que alimenten els correbous, els bous embolats i les curses de vaques pels carrers, que acaben a plaça. Aquest serà el veritable debat quan, aquesta primavera, el Parlament entri en matèria. “El límit és la mort de l'animal”, deia divendres Joan Puigcercòs a la tribuna en defensar la posició del seu grup. “No és veitat”, deien altres veus antitaurines als passadissos de la Cambra, “el límit és el patiment de la bèstia”.[/p]

El debat no ha fet mes que començar i de moment només hi ha hagut un primer assalt. Acabada la votació, un col·lega columnista a un diari de paper es queixava per un rebombori i una expectació tant efímers. “Vols dir que ha estat com una relació sexual ràpida?” vaig dir jo.. “No, que va. Avui tot just hem concertat la cita, però encara no en sabem ni la data, ni si acabarem fent l'amor o jugant al parxís”, va dir. [/p]

<object classid=”clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553500″ codebase=”http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/portada_swflash.cab#version=8,0,0,0″ width=”425″ height=”342″ id=”videoplayer” align=”middle”><param name=”allowScriptAccess” value=”always” /><param name=”allowFullScreen” value=”true” /><param name=”movie” value=”http://lamalla.cat/movies/player.swf” /><param name=”flashvars” value=”url=000000000002562/000000001280745&embed=1&urlfoto=http://www.lamalla.cat/media/000000000002562/000000001280745.jpg” /><param name=”bgcolor” value=”#000000″ /><embed src=”http://lamalla.cat/movies/player.swf” flashvars=”url=000000000002562/000000001280745&embed=1&urlfoto=http://www.lamalla.cat/media/000000000002562/000000001280745.jpg” bgcolor=”#000000″ width=”425″ height=”342″ name=”videoplayer” align=”middle” allowScriptAccess=”always” allowFullScreen=”true” type=”application/x-shockwave-flash” pluginspage=”http://www.macromedia.com/go/getflashplayer” /></object>[/p] [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.