Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Drets d’internet i drets d’autor: d’aquesta manera, no

[pureHTML] L'episodi de les últimes 48 hores, protoagonitzat pel Govern central i per amplis sectors d'internautes a propòsit d'una possible regulació antipirateria és un dels exemples més clars de com no s'han de fer les coses, especialment en un terreny tant complex com és el de fer compatible llibertat a la xarxa i protecció de la propietat intel·lectual. 

La qüestió difícilment es podria haver plantejat pijtor com ho demostra que al PSOE hagin saltat totes les alarmes polítiques per un tifó de protestes a la xarxa i que el propi José Luis Rodríguez Zapatero s'hagi vist obligat a desautoritzar la ministra de Cultura. Ángeles González Sinde no va entrar amb gaire bon preu al ministeri, especialment amb el sector d'internet i, a aquestes alçades, ja no sembla fàcil que arribi a sortir-ne (el dia que li toqui) en una situació gaire millor.

Vagi per davant una cosa: aquest blocaire considera, defensa (i més d'una vegada ha discutit per aquest motiu amb alguns companys del sector) que la cultura no és gratis i que s'han de protegir els drets de qui crea. És bo tenir-ho clar perquè, en tot aquest bullidor de tensions i xoc d'interessos, hi ha qui s'escuda en l'argument noble de la defensa de la llibertat a internet -indiscutible i irrenunciable- amb la cultura del “gratis total”, que acabaria precisament amb la cultura.

Però no és menys cert que bona part d'aquesta polèmica té l'origen en un model de negoci obsolet -el de la còpia física- que les grans firmes de la indústria cultural (música i cinema, principalment) semblen entestades en mantenir inalterable, com si res no hagués passat en les darrers dues dècades, com si internet no hagués arribat a les nostres vides i a la nostra economia, per quedar-s'hi definitivament i per canviar moltes més coses de les que siguem capaços d'imaginar.

L'actual model de les entitats gestores de drets -al capdavant de la qual està la SGAE, autodesprestigiada per moltes de les seves actuacions- tampoc no ofereix el millor marc d'acompanyament per a abordar el que segurament és el repte més important per a la cultura i un dels mes rellevants per a l'economia en aquests moments.

Discogràfiques, distribuidorors, productors, artistes hauran de veure tard o d'hora que internet és el mercat i no pas l'enemic (probablement sigui l'únic mercat molt abans del que es pensen) Ja hi ha experiències prou destacades, aquí a Europa i als Estats Units principalment, que demostren les possibilitats de fer negoci de continguts culturals i audiovisuals a internet, a assequibles per a l'usuari i de manera rentable per a la indústria.

La cultura de la humanitat ha crescut a cada cop de revolució teconógica que s'ha produït al llarg de la història. Internet, que és la revolució de revolucions, no trencarà aquesta tradicional capacitat d'adaptació al medi de la creació humana. Es tracta de buscar el camí  encara que l'equació a resoldre no sigui fàcil i…per favor, Sra. Ministra: es tractava de dialogar amb el sector abans d'encendre un foc en el qual vostè mateixa ha acabat cremada. [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.