Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Albert, Alícia, Roque…

[pureHTML] Quan et dediques aquest ofici d'explicar notícies t'acabes acostumant a manegar dades i noms de persones afectades per circumstàncies i fets diversos. Per molt d'esforç que hi posis en mantenir una actitud periodística responsable, conscienciada i humana a l'hora d'abordar la informació, mai la sensació no és comparable a la que tens quan coneixes personalment i directa algun dels protagonistes de la notícia

He coincidit professionalment alguns anys a l'Ajuntament de Barcelona amb Albert Vilalta, un dels tres cooperants segrestats aquest diumenge en plena caravana solidària per l'oest d'Àfrica i probablement per això no deixo de pensar en l'angoixa que deuen estar passant ell, els seus dos companys segrestats, Alícia Gámez i Roque Pasqual, i les famílies de tots tres.  

La cooperació i el voluntariat no ocupen el lloc que segurament es mereixen en els espais informatius d'internet, ràdio, televisió o diaris.   És precisament quan passen coses com aquest segrest quan la nostra societat para atenció en les persones que s'hi dediquen, en els seus noms, cognoms i trajectòries.  L'Albert -com els seus companys de Barcelona Acció Solidària, en les seves respectives feines- no en té prou amb una trajectòria brillant d'enginyer i de gestor solvent. Ha aconseguit treure temps, energies i dedicació en benefici de la solidaritat per donar un cop de ma a territoris castigats per la pobresa  i per l'hostilitat.

A més d'una generositat admirable, els cooperants tenen noms i cognoms, família, amics i aficions. Pot semblar una obvietat però no està de més recordar-ho. [/pureHTML]

0 thoughts on “Albert, Alícia, Roque…

  1. Hola,jo no escric notícies,però sí les llegeixo i estic indignada amb el que en’s està passant en aquest món. Què passa,per què gent que treballa pels altres acaba pagant “el pato” de la mala gestió dels polítics?.

    A L’Alicia una cooperant impresionant. Fa anys quan la vaig conèixer hem va comentar que estava entusiasmada amb una ONG i que frisava per passar i ajudar més hores, de mica en mica ho va anar aconsseguir.

    De tant en tant ens escribim i ens posem al dia dels nostres afers i evidentment de la feina que fa a l ‘ONG; Sempre hem diu, perdona vaig molt atabalada,ja saps que sempre que puc estic a la ONG, i jo que m’enalergo.

    Però ara en moments com aquest és quan m’enadono el que et trobo a faltar i el important que és estar amb els amics,trobar petits moments per compartir amb aquells que estimem.

    Si us plau no canvieu, seguiu així, tal com diu la frase feta “de mica en mica s’ompla la pica”, sí!! de bona gent que volguem fer com vosaltres, si més no ajudant i sent crític amb el que està passant en aquest món i amb els seus governants.

    Escric en present i en primera persona, per que vull pensar i penso que això és un inpàs, per tant crec que d’aquí pocs dies estaràn amb nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.