Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Alícia en el país del sostre de vidre

[pureHTML]

[/p]

Fins a on arriben els gestos i les picades d'ull de Mariano Rajoy per intentar millorar resultats entre l'electorat català. Tenen els populars a Catalunya possibilitats reals de trencar “el sostre de vidre”, segons l'expressió poètica de la seva presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, per qualificar el que altres veuen com un veritable “mur electoral“? Que hauria de fer el PP per fer caure el seu mur català?[/p]

Com acostuma a passar amb els grans conversos i convencions dels partits, els missatges que s'hi llencen públicament no van gaire més enllà de la superfície. Unes quantes consignes força repetides; una de principal (“El PP pot ser un partit decisiu a Catalunya”), si pot ser algun gest simpàtic, sincer i humil per part del líder (“A Catalunya sempre em tracten molt bé, però després em voten poc”)… i poca cosa més.[/p]

Les qüestions de fons, aquelles que poden realment influir en l'aritmètica electoral i en les possibles estratègies de pacte, s'aborden a porta tancada, o es tracten tan sols a cau d'orella, com sempre passa en aquests casos. El PP ha aconseguit passar de puntetes aquest cap de setmana sobre les dues qüestions centrals que han presidit el seu missatge polític a Catalunya en els darrers anys: l'oposició a l'Estatut i l'ús polític de la política lingüística. En la superconvenció popular s'ha aplicat el principi clàssic del “Això no toca”, perquè aquests són precisament els pilars sobre els quals s'aixequen el mur o, si Alicia Sánchez-Camacho ho preferix, el famós “sostre de vidre”.[/p]

S'ha de descartar, a aquestes alçades, que el PP retiri el recurs contra l'Estatut. Seria una demostració tan clara de tacticisme polític com ho va ser la seva presentació l'any 2006. Però ara és evident que la possibilitat d'un recurs contrari i el terrabastall que això suposaria per la política catalana no convenen a un PP que ha fet els números i que ja sap que contra Catalunya o amb Catalunya a la contra, ni pot influir a Barcelona ni pot governar a Madrid.[/p]

Vist això, i les dificultats del Tribunal Constitucional per desactivar la bomba que el mateix PP va col·locar, hi ha qui no descarta que pel cap de Mariano Rajoy estigui passant la possibilitat de deixar 'morir' aquest Tribunal, que ja hauria d'haver esgotat el seu mandat, i la de permetre que es desbloquegi la formació d'un nou T.C, amb nous magistrats, que pugui “tancar” la qüestió de l'Estatut sense que ningú “no pregui mal”. D'aquesta manera, les possibilitats de pacte del PP amb forces catalanes es podrien veure notablement afavorides.[/p]

Les opcions d'entesa per al PP es redueixen a Convergència i Unió, i ells ho saben, però la tàctica és la tàctica i ara passa per fer que diaris digitals i de paper i informatius de tota mena especulin amb la fantasia un acord a la basca PSC-PP. Ni per casualitat, sembla factible una fórmula com aquesta. Catalunya no és Euskadi on ha pesat tant l'element distorsionador de la violència i l'extorsió d'ETA. A Catalunya, tot i els experiments demoscòpics d'alguns sectors sobinanistes, no existeix el risc de la divisió frontista que tant s'ha fomentat per desgràcia al País Basc, en anys passats.[/p]

En l'imaginari de l'electorat progressista català -i particularment del PSC- no hi entra un acord amb el PP. “Abans l'oposició”, dirien segurament molts. Alicia Sánchez-Camacho segur que ho sap, tot això. Una altra cosa és que l'interès en que se'n parli, per mirar de projectar una imatge més centrada del partit per mirar de “trencar el sostre”. [/p] [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.