Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Fèlix Millet: memòria del lladre

[pureHTML] [p] [/p][p]La Justícia ha de ser, naturalment, ajustada a dret, però -si és possible- es bo que sigui també tranquil·litzadora, generadora de confiança i, sobretot intel·ligible. Que Fèlix Millet i Jordi Montull es mirin el cas Palau des de casa seva (com titula brillantment aquest dimarts la portada de La Vanguardia) in que no hagin de pagar ni tan sols un euro de fiança no fa més que incrementar l'escàndol, l'alarma social i la indignació de qualsevol ciutadà de bé. I no contribueix, precisament, a què la ciutadania confiï més en les institucions.  

Les paraules de l'advocat Pau Molins poden ser normals en l'exercici legítim de la defensa del seu client, però si penses en les dimensions de l'escàndol i en el somriure obscè i sinistre de Millet en el moment d'entrar al jutjat , també poden arribar a ofendre: “Haguessin pogut fugir durant tot el mes d'agost, tot el mes de setembre o fins fa quatre dies i fer-ho amb molts més diners(…) Han passat per l'escarni i la vergonya de confessar uns fets greus, ho han fet, han reparat…”, deia  el lletrat. 

El temps i l'actuació judicial -espero- ens diran què és el que han reparat en realitat  i fins a on ha arribat aquesta presumpta voluntat de col·laborar amb la justicia per part dels delinqüents Fèlix Millet i Jordi Montull (presumptes fins la sentència, però lladres evidents hores d'ara).

Pel que fa a l'escarni i la vergonya, els lladres les hauran d'anar paint de mica en mica perquè la cosa va perllarg. Ho haurà de fer particularment  Fèlix Millet. Independentment de la condemna que fixi en el seu dia la Justícia, amb tot el seu historial i la seva vitrina de condecoracions errònies, el lladre Millet ja no veurà mai més recuperada la seva imatge. Millet té 74 anys i si acaba entrant la presó no serà per gaire temps. Però és impossible que ni ell, ni en el seu dia els seus hereus puguin aconseguir la rehabilitació de la seva memòria quan hagi desaparegut. Haurà desaparegut el lladre però no el record del seu pas delictiu per la societat civil catalana i pel Palau de la Música. [/p][p]<object classid=”clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553500″ codebase=”http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/portada_swflash.cab#version=8,0,0,0″ width=”425″ height=”342″ id=”videoplayer” align=”middle”><param name=”allowScriptAccess” value=”always” /><param name=”allowFullScreen” value=”true” /><param name=”movie” value=”http://www.lamalla.cat/movies/player.swf?url=000000000002525/000000001262441&embed=1&urlfoto=/media/000000000002525/000000001262441.jpg” /><param name=”quality” value=”high” /><param name=”bgcolor” value=”#000000″ /><embed src=”http://www.lamalla.cat/movies/player.swf?url=000000000002525/000000001262441&embed=1&urlfoto=/media/000000000002525/000000001262441.jpg” quality=”high” bgcolor=”#000000″ width=”425″ height=”342″ name=”videoplayer” align=”middle” allowScriptAccess=”always” allowFullScreen=”true” type=”application/x-shockwave-flash” pluginspage=”http://www.macromedia.com/go/getflashplayer” /></object> [/p] [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.