Profile Image

Dídac Boza

Periodista

El temps corre a favor de l’Estatut

[pureHTML] Arribats a aquest punt, ja no cal que els senyors i senyores que integren el Tribunal Constitucional no s'apressin gaire. Si no ho han fet en tres anys, no vindrà ja d'una bona colla de mesos, potser fins i tot d'un any mes. Com més temps passi, més discutible serà la resolució de l'Alt Tribunal i més contestació provocaria a la societat catalana en cas de retallades o retocs importants.

L'Estatut de Catalunya està en vigor des de fa tres anys. A més o menys ritme, la llei bàsica catalana que és llei orgànica de l'Estat, va fent el seu camí i es va desplegant. El missatge que arriba darrerament de Moncloa aporta una certa desdramatització del conflicte constitucional i polític que, sens dubte va buscar el PP l'any 2006, seguint la inspiració de José María Aznar i les directrius d'Àngel Acebes. Aquest cap de setmana mateix, la vicepresidenta De la Vega remarcava en una entrevista radiofònica que “l'Estatut és una llei s'aplica amb la mateixa normalitat que altres que són iguals i que, per cert, no van ser recorregudes”.  Es diu que el Govern central buscarà vies amb el Govern català per tal que el text es pugui 'aplicar', sigui quin sigui el 'retoc' que hi volgués posar el Constitucional. No seria la primera vegada que s'utilitzarien mecanismes com l'article 150.2 de la Constitució que autoritza traspassos de competències ni tan sols previstos els estatuts.

Al setembre, la presidenta del Tribunal Constitucional, María Emilia Casas, aventurava una sentència pròxima, aquesta mateixa tardor. Però a dins del tribunal les posicions segueixen enfrontades i persisteix la situació de bloqueig. Ara llegim que la mateixa magistrada no pensa convocar una votació fins a intuir que la sentència que en surti no esclati com una bomba de rellotgeria en la política catalana. HI ha indicis més que suficients per pensar que aquesta podria haver estat la intenció d'aquells que van pensar i elaborar el recurs presentat pel Partit Popular.  La feina d'artificier desactivador d'explosius és una de les més arriscades a la vida, i  pel que es veu, el seu equivalent en la vida pública és el de president del Tribunal Constitucional.

Quan hi ha artefactes difícils o impossibles de desactivar la prioritat de l'artificier és apartar la bomba el màxim possible de la zona habitada perquè esclati sense fer mal. Entengui's, en aquest cas  que la zona habitada són les properes eleccions al Parlament de Catalunya. [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.