Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Internet: descàrrega de cultura o cultura de la descàrrega

[pureHTML]

L'Assemblea Nacional francesa acaba de votar la llei Sarkozy contra les descàrregues il·legals de continguts culturals a internet. En síntesi, es tracta de sancionar fins i tot amb la desconnexió d'internet aquells usuaris que reiteradament vulnerin amb les seves descàrregues els drets de la propietat intel·lectual. Després de molta oposició i d'uns quants informes jurídics en contra, el govern de França aconsegueix desbloquejar el projecte de llei endavant retocant-la per què establir que només pugui ser un jutge qui decideixi la desconnexió. Però la llei francesa segueix semblant bastant dubtosa, haurà de passar nous exàmens parlamentaris i no és de descartar que acabi al Tribunal Constitucional de l'estat veí. La seva viabilitat pràctica també és qüestionable: Hauran d'enfrontar-se els jutges francesos a una mitjana de 350.000 casos a l'any de possibles sancions a internautes. Millor no imaginar el que seria una càrrega semblant sobre la justícia espanyola, tenint en compte el ritme habitual que gasten els jutjats d'aquí.[/p]

Gran debat aquest dels drets d'autor i internet. Mou passions de tota mena, i generalment totes generalment irades. Jo mateix vaig tenir ocasió de comprovar-ho participant en un debat al programa de Toni Marín a Ràdio 4, fa més o menys un any i mig, just quan començava a tramitar-se la polèmica llei francesa.[/p]

L'evolució dels esdeveniments està demostrant que la qüestió no és fàcil de resoldre i ni les fórmules immobilistes no serveixen. No resol res l'immobilisme d'una indústria i una SGAE entestades en fer veure que Internet no ha canviat les coses per sempre i que només hi volen veure una porta oberta a la pirateria. Però no serveix tampoc, la posició immobilista d'aquells que són contraris a qualsevol regulació i partidaris del “gratis total” o del “tant se me'n fot de la propietat intel·lectual”. Així han opinat reiteradament, per exemple, els responsables de determinades associacions d'internautes i admeto que probablement així poden pensar també molts dels lectors d'aquestes línies. Diguem'ho clar: el gratis total ens pot semblar molt divertit i sobretot molt convenient per al nostre ús individual però no és sostenible ni en termes econòmics ni culturals.[/p]

A Espanya s'ha intentat abordar tot això amb un canon digital que busca mitigar la situació però que no resulta eficaç per compensar els propietaris dels drets. No hi haurà solució si tothom no nou una mica la peça que li toqui: L'Estat, fent una regulació que respecti la llibertat i la intimitat dels internautes; els internautes assumint que allò que descarreguem d'Internet té un valor (segur que no tant abusiu semblan els preus de còpies comercials de música o de pel·lícules, però un valor al cap i a la fi); la indústria, assumint que Internet els obliga a canviar de model de negoci i a buscar formes alternatives de remuneració; la SGAE, canviant de xip radicalment o morint.[/p]

Serà millor que tots plegats deixem de pensar com la base econòmica essencial de la indústria de la cultura perquè en l'era digital la còpia física està en franca retirada. Més encara, pel que fa a la música o el vídeo està clarament en vies d'extinció. La literatura i el llibre són, de moment, una altra història.[/p]

Però, ep! Un moment! En la llista de protagonistes de tota aquesta història de les descàrregues a Internet, no falta algú? Oi tant! Quin oblit més imperdonable! M'havia descuidat de les operadores de telecomunicacions. Què en pensen les Telefòniques, Onos, Teledosos i altres? Tenen alguna cosa a dir en aquest negoci? Com els va a aquestes empreses en mig d'aquest galimaties de mp3, dvix, bites i megabites?. No sé si m'explico…[/p] [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.