Profile Image

Dídac Boza

Periodista

La Diada, Noa i l’estupidesa

[pureHTML]

Catalunya és un país plural on agrada debatre, confrontar idees i posicionaments. Això és objectivament un element de riquesa democràtica i ens n'hem d'alegrar. El preu potser és que, de tant en tant, hi hagi un cert excés de protagonisme d'alguns sectors que tenen una marcada tendència a convertir-ho tot en una pel·lícula en blanc i negre, de bons i de dolents, sense matisos. El fenomen es dóna en tots els extrems però afecta de manera molt acusada l'esquerra d'aquest país.[/p]

El que ha passat aquesta última Diada nacional amb la cantant Noa n'és un bon exemple. Hem vist com s'ha intentat transmutar la imatge pública d'una artista compromesa amb la pau, amb el diàleg entre pobles i cultures, criticada pels sectors més intransigents de la societat israeliana per defensar obertament la creació d'un estat palestí, i que s'ha negat sempre a actuar en els territoris d'assentament il·legal israelià sobre territori palestí. A ulls d'alguns col·lectius pro-palestins però sembla que sobretot anti-israelians, Noa no era una altra cosa que un símbol de l'estat “satànic” d'Israel, a qui rebutjaven per haver rebutjat el terrorisme de l'organització radical palestina Hamas, orígen d'almenys bona part de la violència que afecta la regió israeliana-palestina. Per què ha d'estar prohibit (ho sembla, a jutjar per algunes actituds) defensar al mateix temps el dret dels palestins i dels israelians a viure pacíficament en estats lliures?[/p]

 Al final, un intent de boicot minoritari i frustrat per l'ovació tancada de les autoritats i de la immensa majoria del públic. Un pas enrere d'Iniciativa per Catalunya-Verds que va acabar condemnat l'actitud del petit grup que xiulava i escridassava mentre la cantant israeliana interpretava una versió mestissa i mediterrània del Cant dels Ocells, acompanyada de l'Orquestra Àrab de Barcelona.[/p]

Una retirada tàctica a temps (o pels pèls) és sempre millor que la confusió amb els grups minoritaris de la intransigència. El problema és que la política catalana necessita una mica menys de tacticisme i una mica més d'amplitud de mirada.[/p]

Per sort, el director de l'acte institucional, Joan Ollé, va tenir raó i l'art va prevaldre per damunt de l'estupidesa.[/p]

<object classid=”clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553500″ codebase=”http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/portada_swflash.cab#version=8,0,0,0″ width=”425″ height=”342″ id=”videoplayer” align=”middle”><param name=”allowScriptAccess” value=”always” /><param name=”allowFullScreen” value=”true” /><param name=”movie” value=”http://www.lamalla.cat/movies/player.swf?url=000000000002503/000000001251479&embed=1&urlfoto=http://www.lamalla.cat/media/000000000002503/000000001251479.jpg” /><param name=”quality” value=”high” /><param name=”bgcolor” value=”#000000″ /><embed src=”http://www.lamalla.cat/movies/player.swf?url=000000000002503/000000001251479&embed=1&urlfoto=http://www.lamalla.cat/media/000000000002503/000000001251479.jpg” quality=”high” bgcolor=”#000000″ width=”425″ height=”342″ name=”videoplayer” align=”middle” allowScriptAccess=”always” allowFullScreen=”true” type=”application/x-shockwave-flash” pluginspage=”http://www.macromedia.com/go/getflashplayer” /></object> [/p] [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.