Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Tancament d’agost

[pureHTML] [p] [/p][p]Adéu al mes d'agost i a les vacances. Abans d'endinsar-nos plenament en el mes de setembre amb les seves rutines i les seves novetats, no vull deixar passar aquest 31 d'agost sense fer algunes anotacions relatives a aquest estiu.[/p][p]La primera -ho reconec- obeeix una mica a un interès personal i professional però és que es refereix a una absència que m'ha cridat l'atenció. En un petit periple de vacances que m'ha dut per terres d'Aragó, el País Basc i Galícia, he pogut mantenir  més o menys intactes alguns dels meus hàbits informatius. Un d'ells, lògicament, és la lectura del diari La Vanguardia. Cap dificultat a les capitals basques de Sant Sebastià i Vitòria, ni tan sols a la comarca aragonesa de les Cinco Villas. L'excepció sorprenent ha estat Galícia. Ni als aeroports de Santiago i A Coruña, ni  a cap dels quioscos urbans on volguessis buscar.  El rotatiu català, una de les capçaleres de referència a tot Espanya, ha deixat de distribuir-se al territori de Galícia. Han quedat sense servei la clientela de residents ocasionals d'estiu procedents de Catalunya (m'imagino que uns quants) i els lectors i seguidors gallecs, que segur que també n'hi deu haver. Segurament hi haurà una raó tècnica que ho expliqui. Val a dir que, a alguns quioscos on era clamorosa l'absència de La Vanguardia apareixen exposats diversos exemplars de El Mundo Deportivo. Agrairia una explicació de tot plegat per satisfer la meva condició de lector habitual i la meva malaltissa curiositat de periodista.[/p][p]El segon apunt també té a veure amb productes de comunicació. En aquest cas no de consum habitual per qui escriu aquest post, però sí -aquesta és la veritat- per milions de ciutadans a Catalunya i a la resta d'Espanya cada dia. L'oci d'un parell de setmanes a l'estiu m'ha dut a tafanejar una mica en la graella televisiva i a trobar-me, inevitablement, amb la tele-escombraria que, lluny de fer vacances, creix i mira de fer-se més present (pudent) aprofitant que els espectadors disposen de més temps per mirar la tele. No entraré en gaires detalls però el nivell en caiguda lliure no deixa de sorprendre.  L'enfrontament Belén Esteban-Campanario, convertit en guerra d'audiències entre Telecinco i Antena 3 mereixeria una anàlisi sociològica i no sé si fins i tot penal. Deixo en tot cas, com a referència, l'article publicat fa alguns dies per Enric González al diari El País.[/p][p]Dels altres afers que aquest agost han omplert pàgines digitals, impreses i minuts de ràdio i televisió ja tindrem temps d'ocupar-nos en propers dies i setmanes. De la pujada d'impostos per pagar, entre d'altres coses, la nova ajuda a aturats sense subsidi; de la grip A, de la “persecució” que diu partir el PP i de l'evolució judicial dels presumptes casos de corrupció que l'afecten, i -faltaria més- de la ditxosa sentència sobre l'Estatut que serà acatable com correspon en un estat de dret, però també atacable des del punt de vista polític. Com deia Super Ratón: “No se vayan todavía, aún hay más”[/p] [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.