Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Barçamania 2009

[pureHTML] [p]Sóc d'aquelles persones que no he sentit mai un interès especial pel futbol. Em considero integrant d'aquest grup (i en conec uns quants membres) que podríem dir-ne futboleros ocasionals, o aficionats estacionals de final de temporada. Convindríem que sóc un d'aquells culers de baixa intensitat, aquells que ens alegrem quan el Barça guanya però que, en altres èpoques menys favorables, la cosa ens importa més aviat poc.[/p][p]Feta aquesta carta de presentació, i com que ara tots estem immersos en la fase més alta del fervor barcelonista, m'ha vingut al cap aquesta reflexió. Perquè veient banderes blaugrana i senyeres acompanyades de l'escut del Barça a balcons i a botigues. M'he adonat, que feia molt de temps que no es manifestava en mi mateix, aquest barcelonisme una mica intermitent, fins i tot un xic oportunista, ho admeto. Es clar que des de l'any 2006, amb l'última Champions guanyada a l'Arsenal a Saint-Denis, el virus del meu modest holiganisme no havia sentit cap motiu per activar-se. [/p][p]Deixant responsabilitats periodístiques al marge, que òbviament influeixen i força en la meva implicació futbolera, penso que casos com el meu són prova evident d'aquesta necessitat que els essers humans sentim de deixar-nos portar de tant en tant. Deixar-nos portar per l'emoció col·lectiva, per la passió de les masses, per una causa comuna, encara que la causa passi sigui contemplar durant una hora i mitja 22 tios disputant-se una pilota. [/p][p]Ho deixo aquí perquè acabo de prendre una decisió: faré una escapada, abans d'anar a la feina, per comprar una bandera del Barça. El meu balcó, també s'ho mereix, no?[/p] [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.