Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Dialèctica dels culs

[pureHTML] [p]La visita estelar del president Sarkozy a Espanya ha tingut un retruc (imprevist?): la polseguera que ha aixecat la foto dels dos culs il·lustres de les dues il·lustres senyores Ortiz i Bruni (princesa i presidenta consort respectivament) publicada per diversos diaris d'informació general. Suposo que no sóc l'únic -especialment entre els membres d'aquesta professió que és explicar notícies- que aquests dies s'ha vist immers en converses més o menys apassionades sobre la instantània d'aquestes dues reraguardes glamuroses.[/p][p]He pogut comprovar personalment la indignació de més d'una companya de professió pel fet que mitjans de comunicació considerats seriosos hagin apostat per un tipus d'imatge tòpica que durant dècades ha servit per denigrar el paper de les dones, per intentar reduir-les a la condició d'elements decoratius en la vida social, política, econòmica, etc. Si ens fixéssim estrictament en el tòpic i en l'esperit de vendre el màxim nombre d'exemplars (que segurament haurà pesat en algunes de les decisions editorials) a les meves companyes indignades no els faltaria raó. I té raó també Pilar Rahola quan recorda, en el seu article d'aquest diumenge a La Vanguardia, el que se suposa que ja teníem assumit, que “la força femenina ja no rau en el cul”.[/p][p]Però, atenció, perquè sí analitzem més detingudament el cas, veurem que aquesta controvèrsia, com la majoria, no és un dilema de 'blanc o negre'.[/p][p]Si com diu Rahola, “aquesta foto és pura testosterona”, parlem-ne. ¿Consideraríem també que és “pur estrògen” (dit així, en despectiu) una fotografia semblant on els protagonistes que mostressin la seva esquena fossin -per posar exemples- actors o esportistes que es disposen a participar en una recepció d'estat?. Per començar hauríem de tenir clar que en això de la testosterona i els estrògens tampoc no serveix la simplificació blanc/negre. ¿O és que negarem ara que hi ha molts senyors predisposats a admirar els darreres de Rafa Nadal o Javier Bardem i que, entre el públic femení, hi pot haver també una veritable admiració eròtica per Carla Bruni o la princesa Letizia? No hauríem de caure en el risc de criminalitzar qualsevol picada d'ullet a l'erotisme per l'obsessió de ser políticament correctes.[/p][p]No ens enganyem: en aquest cas, el pecat és més de frivolitat o de banalització que no pas de masclisme. La defensora del lector de El País, Milagros Pérez Oliva, s'hi ha hagut de dedicar a fons aquest diumenge, després d'un cert allau de protestes per part dels seguidors del diari. Però també, en aquest cas, crec que seria injust carregar totes les tintes sobre la intencionalitat de la premsa.[/p][p]En aquest mateix bloc en parlàvem fa un parell de posts: ¿Qui és que ha optat per vendre glamour en les seves aparicions públiques?. ¿És que Nicolas Sarkozy ha donat alguna mostra de sentir-se incòmode amb el rol de nova Grace Kelly que ell mateix sembla haver-li assignat a la seva esposa?. ¿Com és que Sonsoles Espinosa, la muller de Rodríguez Zapatero, s'ha mantingut bastant al marge del passi de models?. ¿Per què gairebé no coneixem la cara (ni la reraguarda) del marit de la canceller Angela Merkel?[/p] [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.