Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Memòries de l’11-M

[pureHTML] [p]Sembla llunyà en el temps però qui més qui menys pot recordar -gairebé al detall- l'impacte, les sensacions, els episodis que es van succeir aquell 11 de març de 2004.[/p][p]Era més o menys aquesta mateixa hora en la qual escric aquest post (8.52) quan enganxats a la ràdio i a la televisió seguíem estupefactes la successió de dades. Les xifres de víctimes que donaven els mitjans a aquelles hores ja era terrible. Tots teníem la impressió en aquests moments que ETA havia superat amb escreix el seu rècord de mort i de destrucció. A la SER, Iñaki Gabilondo no dubtava en aquells primers moments del matí de l'11-M en atribuir a ETA el sense sentit d'aquella massacre. A les 10 del matí, el lehendakari Juan José Ibarretxe parlava en directe a través de la ràdio televisió pública basca: Condemna a ETA pel brutal atemptat.[/p][p]A la una del migdia, el president del Govern llavors, José Maria Aznar, compareixia per, entre d'altres coses, sortir al pas “d'especulacions, interessades o no” que poguessin posar en qüestió l'autoria d'ETA d'aquells atemptats.[/p][p]<object width=”425″ height=”344″><param name=”movie” value=”http://www.youtube.com/v/no5Nch2Rp2g&hl=es&fs=1″></param><param name=”allowFullScreen” value=”true”></param><param name=”allowscriptaccess” value=”always”></param><embed src=”http://www.youtube.com/v/no5Nch2Rp2g&hl=es&fs=1″ type=”application/x-shockwave-flash” allowscriptaccess=”always” allowfullscreen=”true” width=”425″ height=”344″></embed></object>[/p][p]Poques hores abans, aquell dijous, el portaveu de la formació il·legalitzada Batasuna, Arnaldo Otegui, havia convocat els mitjans per assegurar: “L'esquerra abertzale no contempla ni com a simple hipòtesi que ETA estigui al darrere del que ha passat avui a Madrid. El titular amb aquest desmentit començava a córrer pels digitals d'arreu del món. El Govern Aznar, i el propi president en persona, van emprendre una autèntica campanya de premsa i de diplomàcia per intentar mantenir viva la tesi d'ETA. Aquella batalla mediàtica havia duraria fins ben entrat el cap de setmana, a les portes d'unes eleccions generals.[/p][p]La història, no d'aquest cinc anys que han transcorregut, sinó la de pocs dies, després va ser prou explícita. El Govern Aznar s'aferrava a la teoria d'ETA perquè temia que la veritat de la trama islamista li passés factura electoral per la guerra d'Iraq. Durant els mesos anteriors a l'atemptat, les ciutats espanyoles -especialment Barcelona- havien viscut les mobilitzacions de protesta més nombroses de totes les que es van fer contra aquella guerra arreu del món. Aznar, Acebes, Rajoy ho sabien i temien que aquell atemptat revisqués el sentiment d'oposició. En això no s'equivocaven i amb la seva actitud el sentiment es va disparar. [/p][p]En política cinc anys és molt de temps, però a vegades la memòria no és curta.[/p] [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.