Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Cinema, català, doblatge, normalitat…

[pureHTML] [p]Com era d'esperar, l'anunci de la futura llei del cinema que preveu quotes de per a l'exhibició de pel·lícules en català ha obert debat i no ha agradat a tothom. Forma part de la mateixa normalitat que a la qual vol contribuir. La normalitat que la llengua catalana, oficial al país, però sobretot (i el que és més important que l'oficialitat), que parlen alguns milions de persones, estigui a les sales de cinema com està a les pantalles de televisió, d'internet, a les llibreries i biblioteques, als teatres, als quioscos o als aparells de ràdio.[/p][p]Quan l'actual esborrany es converteixi en projecte de llei i arribi al Parlament, la norma comptarà, previsiblement, amb un suport molt ampli de la cambra. Els tres partits del Govern més la força més nombrosa de la Cambra, CiU, defensen una mesura normalitzadora que pot tenir, a més a més, efectes positius en la indústria catalana del doblatge que sempre ha estat molt potent (en català i, especialment en castellà, per cert).[/p][p]Com en tot debat, sempre hi ha qui vol portar les coses al seu terreny, fins i tot a risc de sortir de context. No cal dir-ho ho estan fent des del minut 0 els sectors mediàtics de sempre disposat a encendre qualsevol foc que tingui com a combustible la llengua catalana o qualsevol cosa que olori a català. Però a aquests amb ignorar-los, n'hi ha prou. També hi ha qui arriba a afirmar “ja era hora, després de 30 anys de bilingüisme”. A aquests es podria recordar (tot i que segurament ja ho saben) que el bilingüisme forma part de la realitat de Catalunya, que és perfectament compatible amb la protecció i el foment de la llengua pròpia del país que és la catalana i que posar quotes del 50% del doblatge no és cap “victòria sobre el castellà” per molt que sempre hi ha qui li agrada plantejar les coses en aquests termes. Ni és així, ni es tracta d'això.[/p][p]Del que es tracta és de “normalitzar”, un concepte que Catalunya ha sabut aplicar històricament fins i tot en els temps més difícils en els quals la normalitat era la imposició, lingüística, política i de tota mena.[/p][p]La pregunta és -i aquesta és realment la clau del tema- si hom ja té prou travat el compromís de les majors, les grans distribuidores per a que la nova llei es compleixi?[/p] [/pureHTML]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.