Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Ateus fora de l’armari

[pureHTML] [p]Des d'aquest dilluns, alguns autobusos urbans de Barcelona porten el missatge “Quan tots t'abandonen, Déu segueix amb tu”. És una contra-campanya contractada per l'associació E-Cristians que lidera Josep Miró i Ardèvol (exconseller de la Generalitat i exregidor de l'Ajuntament de Barcelona amb CiU). Altres vehicles de transport públic municipal segueixen circulant amb l'eslògan “Probablement Déu no existeix. Deixa per preocupar-te i gaudeix la vida, promogut per la Unió d'Ateus i Lliurepensadors (UAL) i Ateus de Catalunya. Fins i tot alguna marca comercial ha aprofitat el filó mediàtic de la campanya atea per vendre el seu producte als busos utilitzant un grafisme i una tipografia similars.[/p][p] Objectiu aconseguit! Si el que es volia aconseguir era visibilitat; si es volia alimentar el debat sobre la laïcitat d'un Estat on no quadren ni el finançament públic de l'Església catòlica, ni els funerals d'Estat, ni algunes demostracions públiques religioses protagonitzades per la Casa Reial, els responsables de l'anomentat bus ateu poden estar satisfets.

No prosperen, en canvi, ni el dramatisme i ni els escarafalls d'alguns mitjans (com no!, de la cadena Cope, entre d'altres) En una societat lliure i democràtica tothom té dret a expressar el seu pensament i a intentar obrir els debats que vulgui. El senyor Miró i Ardèvol té dret a obrir la seva “creuada” mediàtica i a defensar allò que creu i pensa. També hi tenen tot el dret aquells que no combreguen amb cap creu (com no sigui la Creu Roja o aquella que serveix per mostrar el seu desacord amb la subvenció de l'Església a la declaració de la renda).

Ja s'encarrega el ministre Pedro Solbes (ho feia aquest diumenge en una entrevista a El País) de recordar-nos que tenim problemes molt més reals i urgents per a fer-hi front, però el de la laïcitat de l'Estat és un debat que s'ha obert en aquesta societat (catalana i espanyola), que en tantes coses se sembla molt poc a la que hi havia fa tant sols un parell de dècades. En aquesta fase de la nostra història, no és -sortosament- ni un debat estrident ni un conflicte que generi violència. Per això va calant de mica en mica. Aquest segle va començar amb el reconeixement oficial de moltes sortides de l'armari individuals.  Ara, els ateus, els partidaris d'un Estat laic (i no són els únics) treballen perquè s'obrin les portes del seus armaris.[/p] [/pureHTML]

0 thoughts on “Ateus fora de l’armari

  1. Alguns cristians allunyats de certa forma d’entendre l’església i el paper que aquesta ha de jugar a la societat, sí que hauriem de sortir de l’armari i fer sentit una altra veu que ajudi a no identificar religió cristiana amb dogmatisme, intolerància i manca del sentit de la realitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.