Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Palestina. Tots els colors de la veritat

[pureHTML] Sempre he estat en contra de les veritats d'un sol color. Senzillament perquè, tret d'unes poques excepcions en la història, crec que no existeixen. En els darrers dies, a propòsit de la guerra a Gaza i que, indiscutiblement, està patint el poble palestí, hem viscut a Catalunya episodis no gens agradables. Em refereixo als intents de criminalització mediàtica d'alguns articulistes i opinadors que han expressat el seu criteri sobre el conflicte entre àrabs i israelians i que han posat l'accent en un Estat d'Israel que també  pateix agressions, per part de la milícia de Hamàs.

Tant veritat és que l'operació militar israeliana de les últimes setmanes és desproporcionada i abusiva sobre la població palestina de Gaza (centenars de morts civils, destrucció d'infraestructures i mecanismes d'ajuda humanitària…) com ho és que les autoritats d'Israel tenen l'obligació de garantir la seguretat dels seus ciutadans. Tanta raó tenen milers de ciutadans i les organitzacions polítiques i socials, amb les mostres de rebuig a la guerra i de suport al poble palestí, com aquells que recorden que, en aquesta guerra no hi ha més innocents que la població civil perquè Hamàs no és precisament un col·lectiu de pau, que treballa per l'estabilitat i pel progrés del seu poble. Dir això que dic no treu ni un bocí de raó al “No a la guerra” que es cridava als carrers de Barcelona, Madrid i de ciutats de tot Europa el cap de setmana passat. Però no vol dir la veritat tingui un sol color.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha hagut de rebutjar, en un comunicat, les amenaces o atacs injuriosos que alguns articulistes han rebut per expressar les seves opinions sobre el conflicte de Gaza. El comunicat no esmenta ningú, però tothom ha pensat en noms com Pilar Rahola, Joan B. Culla o Vicenç Villatoro, que aquests dies han estat objecte de l'ira d'alguns sectors del “No a la guerra” per expressar opinions favorables a l'Estat d'Israel.

Tothom que escriu i opina ha de ser lliure i responsable dels seus arguments i el lector ho és d'arribar a les seves pròpies conclusions sobre el que mou els arguments d'uns o d'altres. Però el que sí està clar, com diu el Col·legi de Periodistes és que qualsevol amenaça “és una forma de violència incompatible amb la llibertat d'expressió”.

Des de Catalunya i, particularment des de Barcelona, seu de la Unió per la Mediterrània, hauríem de tenir més capacitat que ningú per veure tots els colors d'un conflicte que ni és senzill ni serà fàcil de resoldre. Això sí, començant pel rebuig a la guerra i la defensa dels drets humans. En aquesta guerra, els únics que guanyen són els sectors més radicals d'una part i de l'altra. Els que perden, la majoria, són els habitants de la franja palestina. [/pureHTML]

0 thoughts on “Palestina. Tots els colors de la veritat

  1. Davant d’una ocupació militar, d’una violència brutal durant 40 anys a un poble (violència, física, psicològica, estructural…) quin paper hi juga “la neutralitat”? pregunteu-vos-ho

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.