Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Continguts digitals i “models de negoci”

Escric aquestes línies, un cop posades més o menys en ordre les idees i la informació abundat rebuda durant tres dies al Fòrum Internacional de Continguts Digitals, FICOD 2008, que s’ha celebrat a finals d’aquest novembre a Madrid. La prova del 9 per comprovar la utilitat d’un congrés és precisament el pòsit de coneixement que deixa. Doncs bé, si una cosa ha deixat la segona edició de FICOD és una profusa acumulació de dades i d’experiències per concloure que el sector de la creació de continguts està en un moment clau ple d’amenaces però també d’oportunitats. La clau de l’èxit, o del fracàs, està en que la indústria audiovisual, aquí i arreu del món, ha de ser capaç d’adaptar-se al que està passant: una revolució en els hàbits i les formes de consum que coincideix, per si això no fos poc, amb una crisi econòmica global.

“Cal buscar un nou model de negoci”, ha estat la frase més repetida en les ponències i taules rodones on han participat actors i experts que s’estan batent el coure cada dia en el sector dels continguts digitals.

Una de les aportacions més afinades, al meu entendre, ha estat la de Gerd Leonhard, alemany afincat a Califòrnia que es presenta com a futurista, blocaire i digerati (paraula creuada entre ‘digital’ i ‘literat’). Internet -explicava Leonhard- ha fer que en els darrers anys el consum de contingut hagi crescut espectacularment arreu del món mentre que el consum tradicional de la còpia (discos, cd’s, diaris de paper…) cau en picat. L’expert es preguntava “on són aquests nous diners?” que haurien de fer créixer la indústria dels continguts. Per què no afloren?

Algunes de les sessions del FICOD han posat el focus en una de les claus del problema. Internet, que havia entrat a les nostres llars com una eina “complementària” (a la tv, a la música, al cinema, a l’oci i la cultura en general) ara ja és la via principal per al consum cultural de milions de persones. Els diners que troba a faltar Leonhard es perden en les descàrregues d’Emule i altres instruments que han contribuït força a popularitzar l’ús de les noves tecnologies però que també han ferit de mort els models de negoci tradicionals, especialment els de la música i el cinema.

Que s’ha de fer?. Leonhard ho resumeix amb contundència. “Oblidem-nos de la còpia”. “Cal posar en valor el contingut” i fer-lo accessible de manera legal, rendible sense que deixi de ser assequible per a l’usuari a través de la Xarxa.

Les fronteres entre dispositius s’han trencat. Avui, els continguts a Internet van molt més enllà que la rudimentària publicació electrònica de la qual es parlava fa 10 anys. La barrera entre la TV i Internet està a punt de caure si no ha caigut ja. Algunes empreses del sector tradicional comencen a donar mostres d’entendre-ho. És el cas de Telemundo-NBC, per a una comunitat de 45 milions d’hispans als Estats Units o el d’Antena 3 TV a Espanya. El responsable d’interactius de la cadena espanyola explicava com han comprovat que les descàrregues il·legals d’algunes de sèries han baixat des que posen els capítols sencers al web. Ho rendibilitzen un patrocini publicitari molt menys molest que els blocs de publicitat de quart d’hora o més que es pateixen en l’emissió hertziana.

“El negoci de la publicat tal i com el coneixem està mort”, s’ha dit també aquests dies a Madrid. La gent vol mirar allò que li interessa quan l’interessa i fins i tot en el dispositiu que més li convingui (tv, pc, mòbil, ipod…). El futur està en la publicitat personalitzada. Les xarxes socials com Facebook, MySpace o Twitter ja s’encarreguen de recollir informació sobre els nostres interessos culturals, esportius, de consum. No cal espantar-se, ni cal posar-se apocalíptics, cal adaptar-s’hi, tenir el control sobre el que està passant i actuar.

Vídeo resum d’alguns debats de FICOD 2008 elaborat per l’organització

[youtube_sc url=”http://www.youtube.com/v/xXXenX8irZw”]

0 thoughts on “Continguts digitals i “models de negoci”

  1. i aixó com lliga amb la SGAE i l’obsessió pel control de la xarxa dels governs amb les excuses “buenistes” que coneixem: pedofilia…. i altres barbaritats

  2. Jo crec que l’estratègia d’Antena 3 és la més encertada en aquest immens caos… els continguts una vegada emesos són molt fàcilment “piratejables”, per tant, millor els pujo jo i en trec algun benefici (per poc que sigui).

  3. Mireu apple i el itunes store, mp3 a 1$ , el problema el porten els que estan obsessionats amb el control (SGAE i governs).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.