Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Demasiado cerca, majestad

La Reina fa 70 anys. Una ocasió perfecta, des del punt de vista editorial, per l’aparició d’un llibre com el que presenta la periodista Pilar Urbano La Reina, muy de cerca. No tindria res de particular si no fos que, en aquesta ocasió, més enllà del perfil biogràfic, transcendeix una part del pensament polític de la persona que, per raons dinàstiques i de matrimoni, ocupa de forma vitalícia un lloc institucional tant rellevant.

Del conjunt d’entrevistes realitzades per Pilar Urbano sabem el que pensa la Reina sobre qüestions com l’avortament, l’eutanàsia o l’ensenyament de la religió. “S’ha d’ensenyar religió a les escoles, almenys fins a una certa edat. Els nens necessiten una explicació de l’origen del món i de la vida“, diu l’esposa del Rei.

El llibre, que segurament devorarem en pocs dies, ens il·lustrarà a més a més, sobre anècdotes i interioritats de la relació entre els monarques i personatges destacats de la política espanyola i internacional.

De moment, pel que s’ha avançat ja, estem al cas, per exemple, de la seva opinió sobre el matrimoni homosexual aprovat pel Congrés dels Diputats (que és el sobirà segons la Constitució). “No li diguin matrimoni perquè no ho és (…) Si tots els que no som gais sortíssim en manifestació col·lapsaríem el trànsit“.

Tot molt clar, molt il·lustratiu. Naturalment, opinions totes elles absolutament respectables com ho són les de qualsevol ciutadà. L’única pega -i no és menor- és que qui parla no és un càrrec públic sotmès a la voluntat de la ciutadania cada quatre anys o cada X anys. Qui opina és la Reina, a qui els ciutadans no poden premiar o castigar a les urnes per mostrar acord o desacord amb els seus criteris i afirmacions.

Naturalment, Sofia de Borbó i Grècia fa ús de la seva llibertat d’expressió, advertint -això sí- a la periodista: “La Reina té menys llibertat d’expressió que tu”. L’autora del llibre ha explicat que la Casa del Rei va llegir l’obra abans de ser enviada a impremta. Cal deduir, doncs, que tant la Reina com la Sarsuela en general, hauràn valorat els pros i els contres de determinades confessions reials.

Una de les bases del pacte constitucional de la transició va ser l’acceptació de totes les forces polítiques representatives (especialment de l’esquerra i dels sectors progressistes de tradició repubicana) de la monarquia parlamentària com a forma de govern. Em pregunto si algun dels assessors de Palau, preocupat i/o ocupat en la bona imatge de la institució monàrquica haurà dit, o com a mínim haurà pensat: “Quizás demasiado cerca, majestad”.

0 thoughts on “Demasiado cerca, majestad

  1. No és cap sorpresa que aquesta gent són molt conservadors. Com no ho han de ser si la monarquia és un anacronisme?

  2. Una altra com aquesta i ells mateixos es carreguen la monarquia. El dia que Juan Carlos no hi sigui… no se jo….

  3. Visca la República ! Avui està més a prop gràcies a aquestes il·lustratives confessions ideològiques de la reina.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.