Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Apunts democristians des de Sitges

Sitges, un diumenge del mes d’octubre. Em porta a la vila del Garraf el congrés d’Unió Democràtica de Catalunya. El mateix centre de convencions, i el mateix hotel fa pocs dies es rendia a la passió pel cinema, ara llueix la imatge de modernor d’un partit present en gairebé 80 anys de la història de Catalunya.

Una de les especialitats del partits polítics del país és la d’organitzar congressos. Probablement sigui un efecte positiu de la llarga experiència ja des de la transició. Ara tothom en sap molt i se supera cada vegada. Escenaris cada cop més moderns i tecnològics, bones mesures de seguretat i, en general, poc terreny per a la improvisació. El pitjor per a qualsevol partit és un congrés amb sorpreses. En el congrés d’Unió, tot està cuidat fins a l’últim detall.

Com passa a tots els partits, els i les militants s’hi aboquen i participen desinteressadament. Es nota que els fa il·lusió, que se senten importants per dedicar tot un cap de setmana a la tasca que el partit els ha encomanat. Uns tenen l’encàrrec de conduir els convidats a la zona V.I.P., altres tenen la responsabilitat de les acreditacions per la premsa i per les personalitats.

No s’improvisa, com dic, però sempre -com passa a tots els partits- s’escapa alguna anècdota sense importància. Arribo al taulell d’acreditacions i comprovo que les senyores encarregades pateixen alguna confusió. No deuen conèixer gaire el secretari general de l’UGT, Josep Maria Álvarez, perquè és a mi a qui entreguen la seva credencial. Ràpidament aclarim el malentès. El líder sindical surt amb la seva carta de presentació penjada al coll i jo amb la meva.

A baix, a una sala amb cafè, els primers representants de les forces polítiques i socials del país esperen el moment de ser anunciats. La crisi i els expedients de regulació centren les converses durant una bona estona. Artur Mas, Isidre Molas, Joan Ridao, Jordi Guillot, Iñaki Anasagasti… És un bon costum dels partits polítics convidar dirigents d’altres formacions als seus congressos.

A prop de la una del migdia, els il·lustres convidats són acompanyats a la sala gran. Són anunciats amb gran solemnitat i baixen pel pati de butaques en mig de forts aplaudiments de tots els compromisaris. Mas avança el primer. Si fa o no fa la meitat de la sala l’aplaudeix dempeus, l’altra meitat aplaudeix simplement. Els missatges subtils també formen part de la litúrgia dels congressos polítics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.