Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Fusta de periodista

Sant Cugat. 14.30 hores. Redacció d’informatius de TVE a Catalunya. Acabat el programa en directe, el personal es va aplegant al voltant d’una companya. És una periodista de la casa, jove (cinquanta-tants) i aquestes són les seves darreres hores de servei a Ràdio Televisió Espanyola. Per veure-la aquest dia també han vingut companys seus que ja no estan a la casa. N’hi ha que ara treballen a altres empreses i n’hi que ja han passat pel mateix, abans que la nostra amiga.

A algun despatx de Madrid, el nom d’ella i les sigles E.R.E deuen estar junts i arxivats a qualsevol document en format Excel. Aquí i ara, a Sant Cugat, a quarts de tres de la tarda d’un dia 30 de setembre, els treballadors que es reuneixen a la redacció de TVE no necessiten cap document. Saben perfectament qui és i què representa la protagonista d’aquesta petita història.

Inevitablement arriba el moment “que parli, que parli…”. Ella no es resisteix gaire. Sap que li toca i parla: “Contenta d’aquests 20 anys (…) No em vaig equivocar triant la feina de periodista…” És una dona emocional però no li tremola la veu quan anima els que queden a treballar amb il·lusió i a estimar l’ofici. Potser algú que l’escolta -algun o alguna dels més joves- s’estimi més ser famós i sortir a la pantalla. Tant se val. Ella se’n va amb els deures ben fets, disposada ara a ensenyar el que millor que sap fer, el que ha fet tota la vida: explicar notícies.

En aquest ofici s’ha de ser de fusta. Com a tots els gremis, n’hi ha de més bona i de més corrent. La fusta de periodista de la nostra protagonista és fusta noble. De les millors. Allà RTVE i el seu E.R.E.

0 thoughts on “Fusta de periodista

  1. D’acord totalment amb la petita historia del Didac. Resumeix perfectament com es la nostra gran/petita amiga Marisol. Pot sonar a passat de moda que ara no hi ha periodistes com els d’abans. Que la gent prefereix viure que dedicar-se intensament a una feina que n’es molt d’intensa. Encara que soni antic ho crec. I el món de la televisió acaba de perdre una de les seves millors professionals. Sempre anònima, sempre al darrera de la camera, pero fent una tasca que es perdrà. La Marisol sap fer noticies per la tele i sap ensenyar a la gent nova. Ara no tindran a mano tijeras, com ella mateixa es diu, per millorar la seva feina. La trobaran a faltar, segur i, encara que no en siguin massa conscients, els espectadors també.
    La part bona, podrem gaudir mes de la Marisol i ella del seu temps. Que no decaiga!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.