Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Vertigen financer i melodrama

“El mundo se derrumba y nosotros nos enamoramos”. És una de les grans frases de la pel·lícula ‘Casablanca’. Per posar un punt de melodrama a tot el que està passant amb la crisi financera, m’agrada pensar quanta gent es deu estar sentint ara com ho feia Ingrid Bergman a la mítica pel·lícula.

Vés a saber si no s’apuntaria a la gran frase el mateix Barack Obama, que darrerament semblava el protagonista d’un idil·li amb bona part de la societat nord-americana. Ara el candidat demòcrata no podrà evitar aquesta sensació que tot trontolla, fins i tot la seva història d’amor amb Amèrica, com no podem evitar-ho tots, fins i tot aquells que no ens juguem tant com el senyor Obama.

No sé si és un dels efectes més visibles de la crisi econòmica, però estic segur que sí és un dels més universals. Se’n diu vertigen i, en situacions com aquesta, el pateix tothom.

Evidentment senten vertigen aquells a qui la crisi castiga primer. Els que perden la feina o veuen molt a prop el risc de perdre-la. I el senten també aquells que, encara que no es veuen en perill d’atur, veuen i ensumen la crisi per tot arreu: a la botiga, al restaurant, al gimnàs i, no cal dir-ho, al banc o a la caixa.

En les últimes hores no falten avisos d’alarma: “La banca espanyola tremola pel terratrèmol de Wall Street”, diu un titular de premsa aquest dimarts…

Voldria pensar que estem en plena ‘teràpia de xoc’ contra el vertigen per, al final, acabar superant-lo. Qui més qui menys, tothom tenim les nostres històries d’amor i no ens agradaria un final de melodrama com el que van tenir Ingrid i Humphrey a Casablanca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.