Profile Image

Dídac Boza

Periodista

M’agrada ‘Mamma Mia’, i què?

No és ben bé que la meva intenció sigui polemitzar amb el meu col·lega blocaire Félix Ortega. Però potser sí que pot tenir certa gràcia provocar una mica de debat sobre això que molts consideren música “pastelera”, “hortera” o “freaky”. Altres, defensors acèrrims de l’eclecticisme cultural en diem senzillament “música divertida”.

Ho confessaré obertament: Abba m’agrada. M’ha agradat sempre, què puc fer-hi! Diré més: La versió cinematogràfica del musical Mamma mia! que ha fet la directora teatral Phyllida Lloyd i que protagonitzen Meryl Strepp i Pierce Brosnan, és una de les pel·lícules que m’ha fet passar una millor estona darrerament. Bé, a mi i a les aproximadament 160 persones que van acabar aplaudint a una pantalla de cine a la sala 4 del Palau Balañá, l’últim diumenge a la tarda.

[youtube_sc url=”http://www.youtube.com/watch?v=jLpW_K7uzMk”]

Llegeixo a El Periódico que l’actor Tom Hanks, un dels productors de la pel·lícula i també seduït per l’abbamania, presumeix que “Colin Powell ha vist ‘Mamma Mia’ set cops“. Us puc assegurar que jo ni arribo ni arribaré a aquest nivell d’entusiasme i que estic convençut de no tenir res a veure amb el general de la primera guerra del Golf i secretari d’Estat amb George W. Bush. És pura i simplement que quan una cosa m’agrada, m’agrada.

No tenia cap dubte sobre Meryl Streep com a actriu. Però si una dona que que ha estat capaç d’emocionar amb Kramer contra Kramer, Memòries d’Àfrica, La decisió de Sophie o Els ponts de Madison és capaç de fer-ho també cantant i ballant les cançons d’Abba, llavors ja no hi ha discussió possible. Meryl Streep ha nascut per això del cine. I el bon cine, com la bona música, és aquell que és capaç de seduir-nos en cada moment precís.

Digueu-me heretge, però em confesso culturalment promiscu i fan múltiple de Shakespeare, de Kubrick, de Ford Coppola, de Billy Wilder i de Mamma Mia!  Sóc capaç de cridar visques indiscriminadament a Mozart, a Bach, a Haendel, a Springsteen, i a Abba! No sé pas què pensarà el meu amic Félix de tot això…

[youtube_sc url=”http://www.youtube.com/watch?v=gs5U2kmHl2E”]

0 thoughts on “M’agrada ‘Mamma Mia’, i què?

  1. Doncs simplement, Sr. Boza, el primer que em ve al cap és la grolleria d’aquest gran filòsof que és Clint Eastwood: “les opinions son com els culs; tothom en té un”. Igual que el gust (sense adjectius).

  2. Allà cadascú amb els seus gustos, però no cal justificar-se. Jo no gastaré ni un segon del meu temps ni en cèntim d’euro en veure ni el musical traduït al català ni tampoc la peli, però reconec que algunes cançons d’Abba m’agraden, en especial si serveixen per donar color a una història com la de Muriel’s wedding.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.