Profile Image

Dídac Boza

Periodista

Apunts bascos (des de Bilbao)

Bilbao, vuit del vespre, una agradable caiguda de Sol estiuenc. Davant l’espectacular Guggenheim, un bon refrigeri a la terrassa situada al costat del Museu. Com a banda sonora d’acompanyament, un grup de jazz toca Bossa Nova en directe. A dins del museu, una magnífica exposició de surrealisme. A l’exterior, entre glop i glop de cervesa, uns quants apunts sobre el ‘realisme’ de la situació basca actual.

Primer apunt: El Guggeheim ha redibuixat Bilbao en el mapa. En el mapa d’Euskadi, òvbiament, però en el mapa d’Espanya i d’Europa, sobretot. És indubtable que per a molts des de fora del País Basc, aquest gegant creat per Frank Gehry, actua com si fos un iman d’atracció cap a una ciutat de la qual, potser per desinformació o saturació de tòpics, abans no ens arribava gaire cosa més que la decadència industrial, l’Athletic de Bilbao i algun que altre episodi de ‘kale borroka’

Segon apunt: El ‘conflicte’ ja no és el que era. Passejant pels carrers de la capital de Biscaia no he estat capaç de trobar signes evidents del suposat ‘conflicte’. La veritat és que la paraula tradicionalment utilitzada per l’esquerra radical basca sempre m’ha semblat un pèl exagerada. Però ara, en una tarda de finals de juliol de 2008, mirant la gent i afinant l’oïda davant alguna que altra conversa de cafè, el terme ‘conflicte’ resulta tant surrealista com el ´Telèfon Afrodisíac Blanc’ de Dalí, que acabo de contemplar a l’exposició.

Tercer apunt: Tot això, es clar, com no sigui que algú vulgui fer passar com a ‘conflicte’, la venda d’alguna samarreta on conviuen la ikurriña i una estelada catalana, al costat d’altres ‘records’ de Bilbao i d’Euskadi. O que es vulgui veure com a ‘conflicte’ la lògica visibilitat de la vigilància que fa la Guàrdia Civil en algun edifici oficial, no massa llunyà del Guggenheim.

Quart apunt: No es respira, aquests dies d’ estiu, un ambient especialment ‘conflictiu’ al carrer. Les mostres de ‘solidaritat’ i les ‘protestes’ de del passat recent després de cada detenció o cada operació policial i judicial contra ETA, tampoc no són el que eren. Amb la cúpula d’ETA i de Batasuna a la presó. Amb la detenció del ‘complex’ Biscaia i el desmantellament dels seus plans, la resposta ‘civil’ de l’esquerra radical és molt menor. La societat basca ha deixat de viure com una convulsió, la caiguda dels que sovint s’han autoanomenat “gudaris”, deshonorant així el nom que tenien els soldats bascos que van lluitar durant la guerra civil per la llibertat i contra les tropes de Franco. Avui, la societat basca ha començat a normalitzar algunes coses  i allà on encara algú vulgui dir “gudari” per a referir-se a les últimes restes de l’entramat etarra, són molts els que en diuen pura i símplement “fills de puta”.

Cinquè apunt i reflexió final: Viatjar és bo. Ajuda a relativitzar els conflictes i a dir les coses pel seu nom. El surrealisme és magnífic, però per a les exposicions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.