Profile Image

Dídac Boza

Periodista

L’Estatut, el Tribunal Constitucional i la mort

La sort de l’Estatut de Catalunya votat en referèndum l’any 2006 després de la preceptiva aprovació pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats pot canviar després de la mort del magistrat Roberto Garcia-Calvo (foto), que pertanyia al bloc més favorable als recursos presentats pel Partit Popular. Que sigui la mort d’un magistrat i els seus efectes sobre l’equilibri de forces a l’Alt Tribunal és una prova d’allò més clara que el sistema està viciat i deteriorat.

Només el fet d’haver de parlar d’equilibri de forces, ja denota la greu anomalia que suposa tenir un Tribunal Constitucional subjecte a les majories i minories parlamentàries. La situació és encara més anòmala i -com ha passat fins ara- la majoria a la qual semblava respondre la composició del TC és la majoria absoluta que va tenir el Partit Popular al Congrés dels Diputats i que ara no té.

És evident que el sistema falla si la possible noticia positiva d’una sentència favorable a l’Estatut és conseqüència de la mort d’un magistrat. Com deien els ninots de Toni Batllori aquest dilluns a LaVanguardia “No és just. Ens mereixíem una sentència favorable sobre l’Estatut sense necessitat que morís ningú”.

És imprescindible revisar el sistema. En un Estat de Dret tant important és disposar d’un tribunal de garanties constitucionals com que la sort de les lleis, especialment de les normes bàsiques que, com l’Estatut, han passat pel màxim filtre democràtic dels parlaments i del poble en referèndum.

Juristes com Javier Pérez Royo o Miquel Roca han fet en els darrers dies reflexions que van en aquesta direcció. És incongruent que el Tribunal Constitucional opini sobre la constitucionalitat d’una llei orgànica acordada entre dos parlaments i refrendada pels ciutadans de Catalunya. Miquel Roca ha proposat que tot el TC dimiteixi i faciliti que siguin uns altres magistrats els que es pronunciïn sobre una norma tant important per a Catalunya i per a l’estructuració de l’Estat. El cas, és que ara som en mig de l’atzucac.

Si us plau, que els legisladors facin el que calgui perquè cap llei democràtica estigui pendent de si es mor algú per tirar endavant o no. Això, se suposa que es va acabar l’any 1975. No?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.