Profile Image

Dídac Boza

Periodista

La pell d’Acebes, quatre anys després

El 15 de març de 2004, l’endemà de les eleccions generals a Espanya, el diari francès Libération titulava la seva portada ‘Le prix du mensonge’ (El preu de la mentida). Havien passat quatre dies de de la massacre de l’11-M. El títol acompanyava una fotografia de José Maria Aznar, però la imatge bé podria haver estat la d’Ángel Acebes.  Aznar va ser l’objectiu de la mirada analítica de la premsa internacional en aquells tres dies de març, però aquí, a aquest costat dels Pirineus, va ser el ministre de l’Interior d’aleshores qui es va guanyar el seu lloc indiscutible a la posteritat.  Tot, gràcies a les seves compareixences públiques de matí i tarda, intentant marcar els ritmes de la informació i fins i tot tractant de forçar la veritat que la societat espanyola reclamava.

En aquests darrers quatre anys m’he preguntat sovint què hauria passat políticament amb Acebes, si en comptes d’Espanya hagués actual en les mateixes circumstàncies, amb la mateixa responsabilitat de ministre, i de la mateixa manera, però a un altre país. A qualsevol democràcia de l’àrea anglosaxona o a França mateix. No creieu que a altres latituds la mentida (o la veritat descaradament disfressada, digueu-ne com vulgueu) haurien acabat immediatament amb la carrera política de l’interfecte? Aquí, queda clar que no i el d’Acebes no és pas l’únic cas. A Espanya, podem sentir-nos realment orgullosos de viure a un dels països més avançats del món en lleis i en llibertats, però malauradament la veritat i la mentida en política semblen tenir un valor més relatiu que no pas a altres indrets.

Aquesta reflexió ve al fil de l’anunci de retirada -de moment de la primera línia política- que acaba de fer qui d’aquí unes setmanes serà ja ex secretari general del Partit Popular. Ángel Acebes (com Eduardo Zaplana fa pocs dies) es veu forçat a dir adéu quatre anys després d’aquella portada de Libération protagonitzada pel seu mentor, José Maria Aznar. No és d’estranyar que ell mateix, explicant la seva sortida, hagi utilitzat la frase “m’hi he deixat la pell”. Absolutament cert. Alimentant dubtes sobre el que va passar i assegurant durant quatre anys seguits que aquell govern va dir en tot moment “la veritat” i “el que sabia”, Acebes (com Zaplana) s’hi ha deixat sobretot la pell del rostre. La duresa de la pell o del rostre, la jutjarà el lector per ell mateix.

Videoteca YouTube:

ÁNGEL ACEBES. 11-M (13.00 h)
[youtube_sc url=”http://www.youtube.com/watch?v=YLc34i3I8Hc”]

 

0 thoughts on “La pell d’Acebes, quatre anys després

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.