Catalunya, a través de la màxima expressió de la seva representació democràtica que és el Parlament, ha definit quin model de relació fiscal vol amb l’Estat. Recaptar, gestionar i liquidar tots els impostos, tenir capacitat normativa plena, amb una agència tributària pròpia i fixar una quota de solidaritat interterritorial. És un canvi absolut de model, […]
Continua llegint
Jo no viatjo amb Ryanair
En el moment d’escriure aquestes ratlles, poques hores abans d’unes petites vacances familiars projectades fa un parell de mesos, m’acaba d’arribar un correu electrònic amb el segon avís de la companyia Ryanair. Em recorden el reguitzell de normes i restriccions, pel que fa a facturació, als equipatges, targetes d’embarcament, als canvis (tots ells molt penalitzats, […]
Continua llegint
Eurovegas, sense pancartes fàcils ni fanfarronades
A Catalunya existeix una tendència natural a discutir les coses, a protestar per allò que no agrada i a obrir debats. És uns característica pròpia -sana i positiva- que tenen les societats madures, aquelles on ha calat profundament l’esperit democràtic. És una característica de la qual ens en podem sentir satisfets i que té valor […]
Continua llegint
Sí, és un rescat perquè sí, era una crisi
Una cosa sí que podem agrair en mig d’aquest gran laberint que és la situació econòmica, global, europea i local. Hem d’admetre almenys que la celeritat amb la qual se succeeixen els esdeveniments ens ajuda a tenir clares algunes coses. El que van acordar formalment dissabte els ministres de l’euro reunits per videoconferència, i que […]
Continua llegint
Unió bancària o ‘Willkommen Mein Herr’
L’exercici de llegir en paral·lel les notícies sobre els plans que prepara Brussel·les (a la fi) per actuar sobre la crisi financera espanyola i les informacions sobre la investigació judicial de presumptes delictes a Bankia, suggereixen immediatament una idea: es bo que cadascú faci allò que millor sap fer, o -en tot cas- allò que […]
Continua llegint
Bankia i els seus consellers ‘amb perfil’
Bankia ha estat fins ara l’exponent més clar de tots els mals que han heretat bona part de les noves entitats finaceres sorgides dels processos de fusió recents. A l’ingredient profundament nociu que suposa l’excessiva càrrega immobiliària dels bancs que abans eren caixes s’afegeix aquest costum tan ibèric de penetració política dels consells d’administració. Segurament […]
Continua llegint