La lupa (2008 – 2012)
El pacte fiscal i la cruïlla del PSC
Catalunya, a través de la màxima expressió de la seva representació democràtica que és el Parlament, ha definit quin model de relació fiscal vol amb l’Estat. Recaptar, gestionar i liquidar tots els impostos, tenir capacitat normativa plena, amb una agència
Jo no viatjo amb Ryanair
En el moment d’escriure aquestes ratlles, poques hores abans d’unes petites vacances familiars projectades fa un parell de mesos, m’acaba d’arribar un correu electrònic amb el segon avís de la companyia Ryanair. Em recorden el reguitzell de normes i restriccions,
Eurovegas, sense pancartes fàcils ni fanfarronades
A Catalunya existeix una tendència natural a discutir les coses, a protestar per allò que no agrada i a obrir debats. És uns característica pròpia -sana i positiva- que tenen les societats madures, aquelles on ha calat profundament l’esperit democràtic.
Sí, és un rescat perquè sí, era una crisi
Una cosa sí que podem agrair en mig d’aquest gran laberint que és la situació econòmica, global, europea i local. Hem d’admetre almenys que la celeritat amb la qual se succeeixen els esdeveniments ens ajuda a tenir clares algunes coses.
Unió bancària o ‘Willkommen Mein Herr’
L’exercici de llegir en paral·lel les notícies sobre els plans que prepara Brussel·les (a la fi) per actuar sobre la crisi financera espanyola i les informacions sobre la investigació judicial de presumptes delictes a Bankia, suggereixen immediatament una idea: es
Bankia i els seus consellers ‘amb perfil’
Bankia ha estat fins ara l’exponent més clar de tots els mals que han heretat bona part de les noves entitats finaceres sorgides dels processos de fusió recents. A l’ingredient profundament nociu que suposa l’excessiva càrrega immobiliària dels bancs que
