155 inviable. Posem el cava a refredar

155 inviable. Posem el cava a refredar

Usurpar el govern de Catalunya per damunt de les seves possibilitats i les que atorga el mateix article 155? Reduir el Parlament de Catalunya a la categoria d’una diputació provincial? No saben el que diuen! És dubtós que sàpiguen el que es fan. Plantejar un cop d’Estat com el que acaben de pactar el Partit Popular, el PSOE i Ciudadanos és desconèixer (o obviar deliberadament) com és la societat catalana. És ignorar quin és el sentit del servei públic que predomina a l’adminstració de la Generalitat i menystenir fins a quin punt ha arribat la desconnexió amb l’Espanya política d’una gran majoria de catalans, ja no només dels partidaris de la independència.

El 155 és inviable. El ‘Gobierno’ no té cap garantia -més aviat el contrari- de poder controlar els cossos de l’administració més enllà de la substitució de consellers i alts càrrecs i de previsibles depuracions (1939 ‘reloaded’ ) En canvi sí que comença a tenir algunes certeses de desobediència activa. Desobeirà, com és lògic, el Parlament de Catalunya, institució que ni el 155 del bloc PPSOEC’s s’atreveix clausurar, un reconeixement implícit de la necessitat de mantenir una certa aparença ‘democràtica’ en una operació infumable. Els drets dels 135 diputats -també dels 52 que avalen l’operació de liquidar l’autogovern- no saltaran pels aires tan fàcilment com pretenen Rajoy i els seus aliats. El Regne d’Espanya hauria de violentar encara més la sobirania del Parlament (per la via judicial o per la força policial) per aconseguir el seu objectiu: tenir una cambra catalana que faci de convidat de pedra.

No obeiran, com és natural, els professionals dels mitjans públics catalans. Les persones que formem la comunitat periodística catalana estarem massivament al seu costat en la defensa d’uns mitjans públics que pel que fa a la qualitat, rigor i respecte a totes les opcions, estan a anys llum de tot el conjunt mediàtic espanyol (públic o privat) especialment en les darreres setmanes. El Partit Popular, Ciutadans i el PSOE (inclòs el que ja no és més que la seva delegació regional de Catalunya, el PSC) insulten els treballadors de TV3, Catalunya Ràdio i l’ANC quan argumenten una possible intervenció per garantir “la neutralitat i la pluralitat” en la informació. Insults intolerables que formen part d’una operació destinada a marcar el relat dels mitjans públics. Part de l’operació és la política de cadires buides als espais de debat polític de la tele i la ràdio públiques que, des del mateix moment que Rajoy ha anunciat el cop, estan practicant el Partit Popular, Ciutadans i el PSC.

Menció a banda mereix el comportament del Partit dels Socialistes de Catalunya. Després d’haver estat una de les formacions clau per a la recuperació de l’autogovern de Catalunya, d’haver contribuït positivament a la cohesió social del país com ‘un sol poble’ començant per la impagable aportació que ha suposat la immersió lingüística inspirada per Marta Mata, els actuals dirigents del socialisme català es fan còmplices, de manera MISERABLE, d’una operació que, de fet, liquida el règim del 78 però també tot el capital positiu acumulat pels seus antecessors-fundadors del PSC. Iceta entrega els vots dels socialistes catalans a un PSOE que ja no dubta en sacrificar-los a canvi de tenir alguna opció de futur en una Espanya que ja calculen electoralment sense Catalunya. De pas, els veritables sacrificats políticament són alcaldes i regidors que, fent una bona feina als seus municipis, es troben involuntàriament situats en una foto vergonyant. Gestos com el de Núria Parlon i diversos responsables locals del PSC honoren l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i aquells representants municipals socialistes que es resisteixen a quedar retratats en la foto de la vergonya. Un contrast més que notable amb l’actuació de Miquel Iceta i, amb la que tristament podrem veure en els propers al senador i expresident de la Generalitat, José Montilla.

A partir de divendres, què? La resposta la donarà el Parlament de Catalunya, en paral·lel a l’activació del botó ‘nuclear’ anunciada al Senat. Independentment de quins siguin els episodis dels propers dies i de divendres mateix (persecucions judicials, nous possibles empresonaments, reaccions internacionals en públic o en privat, consensos polítics o diferències…) tots sabem com acabarà això. També ho tenen clar alguns dels acompanyants del cop. Se’n diu República catalana. A moltes cases catalanes ja hi ha cava refredant a la nevera, com passava el mes d’octubre de 1975.

One Reply to “155 inviable. Posem el cava a refredar”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *