Primera nit amb presos polítics

Primera nit amb presos polítics

Escric aquestes línies amb els dits de la ma dreta una mica adolorits per la ràbia desfermada sobre la cassola, al balcó de casa. Presos polítics a l’Europa del segle XXI! A Catalunya! Alguns diuen que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart en són els primers! L’Estat espanyol ha decidit engegar a pastar fang la seva discutible democràcia.

Si una cosa podem treure en clar dels moments greus que vivim és la demostració de fins a quin punt tenia peus de fang el règim nascut el 1978 sota l’atenta vigilància militar i del franquisme supervivient a Franco. N’hauran de prendre bona nota els demòcrates espanyols si algun dia volen refundar un Estat que ara ja presenta símptomes molt clars de descomposició. Ho hauran de fer ells i comptaran amb la nostra solidaritat, però nosaltres ha haurem marxat. Haurem d’haver marxat, indefectiblement. Aquesta és la lliçó determinant que ens donen els fets de les últimes hores i potser també els de les properes.

Espanya és un estat irrespirable per milions de catalans. Comença a ser-ho també per a molts catalans que voldrien mantenir-se dins d’un Estat que ni tan sols els accepta com a espanyols diferents.

Callarà la Unió Europea molt més temps? Actuarà abans que la caiguda espanyola (política i econòmica) l’arrossegui?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *