Podrà sostenir Colau la incòmoda companyia del PSC?

Podrà sostenir Colau la incòmoda companyia del PSC?

(Publicat a ‘Nació Digital’)

L’objectiu no són els Mossos, és el dret de manifestació. De tots els abusos d’autoritat i de llei que l’Estat està perpetrant aquests dies, la voluntat de controlar la policia catalana és l’element més revelador de fins a quin punt és conscient de la seva feblesa social a Catalunya. El carrer, amb centenars de milers de persones convertint, any rere any, cada mobilització en una festa pacífica és el que ha conduït el país a aquesta hora decisiva. Fa temps que sabem que també caldrà una resposta massiva i cívica de la gent per exercir el dret d’autodeterminació que el Parlament ha reconegut per llei, però que règim del 78 denega i combat. L’Espanya repressora ha arribat a la conclusió que l’única via que tindria per impedir una “revolució a la catalana”, feta a base de cançons i de clavells, és intervenir –de facto– el drets constitucionals de manifestació i de lliure expressió. I això és el que intenten ara.

El govern espanyol utilitza la Fiscalia per intentar prendre el control dels Mossos sense passar per les cambres parlamentàries. Significativament evita sotmetre l’aplicació de l’article 155 al Senat, on el PP gaudeix d’una còmoda majoria absoluta. Diverses veus de jurtistes i l’exconsellera d’Interior Montserrat Tura remarquen que la Fiscalia no té competències per poder ordenar que un altre cos policial comandi els Mossos i que és la Policia de la Generalitat la que té assignada per llei orgànica de l’Estat la protecció i el manteniment de l’ordre públic a Catalunya. Rajoy eludeix tots els mecanismes, drets i garanties establerts per la mateixa Constitució que diu voler preservar i creu haver aconseguit la manera de neutralitzar la Generalitat (siguin els policies o els comptes bancaris) sense haver d’aguantar ni una crítica en seu parlamentària. Resulta escandalós que el PSOE ni tan sols estigui demanant explicacions a les cambres per unes mesures d’excepció tan greus.

L’actitud dels socialistes davant una involució democràtica sense precedentsa la Unió Europea té una clau local, estrictament barcelonina. De les moltes preguntes que requeriran resposta a partir del 2 d’octubre en destaca una que afecta directament la governança de l’Ajuntament de Barcelona. Fa algunes setmanes Pedro Sánchez ja va donar el seu “nihil obstat” perquè Jaume Collboni segueixi al govern d’Ada Colau malgrat els acostaments de l’alcaldessa a l’1-O. De la seva banda, l’alcaldessa i els comuns, semblaven haver-se acomodat a la idea d’empassar-se contradiccions i velles acusacions de “màfia” a canvi de mantenir l’establishment tradicional de Barcelona amb els socialistes com a companys de viatge però –això sí– aquest cop substituint-los en el liderat. L’huracà de repressió antidemocràtica que ha desfermat l’Estat, i la que pot exhibir encara en els propers dies, pot fer saltar pels aires un equilibri que ja, d’entrada, tenia bases febles pel que fa a la confiança entre el soci gran i el soci petit del govern municipal.

L’entesa entre l’alcaldessa Colau i el govern Puigdemont-Junqueras sobre l’1-O ha anat molt més enllà del que podien esperar els socialistes per no quedar sols dins del govern municipal en la seva posició consistent en proclamar l’estricta obediència a la legalitat espanyola i de ‘tocar el violí’ amb el mantra del diàleg. S’ha comprovat que, com en les altres cites electorals, hi ha meses de l’1 d’octubre oficialment assignades a centres cívics i espais municipals. Era de preveure, i així s’ha vist, que les decisions del govern municipal sobre el referèndum no dependrien gens ni mica de l’opinió del PSC. La qüestió és: podrà sostenir Ada Colau el pacte de govern amb un partit que, malgrat el ziga-zaga de discurs per part de Miquel Iceta, essencialment calla i atorga? Tindria disposició Esquerra Republicana per oferir un pont a l’alcaldessa si aquesta decidís desfer-se de la incòmoda companyia política del PSC? No cal que responguin ara, però sí que ho facin després de l’1-O, quan ja res no serà com era.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *