Regne de «merde»

(Publicat a ‘Nació Digital’)

El 14 d’abril de 2012, quan la imatge de Joan Carles de Borbó al costat d’un elefant cadàver va donar la volta al món, ja s’intuïa que res no seria igual pel que fa a la percepció pública de la monarquia espanyola. Tanmateix, no va deixar de ser una sorpresa per a gairebé tothom l’abdicació -dos anys més tard- del rei que va fer de pont entre la dictadura i la democràcia. Dimecres passat, 9 de març, moltes consciències (republicanes o no) podien tornar a tenir la sensació que hi haurà un abans i un després del “merde” de Letizia Ortiz. Les evidències públiques d’una relació d’empatia poc estètica del rei i la reina amb un dels involucrats en l’escàndol de les targetes black, no fa més que empitjorar les coses per a una institució que ja ho tenia ben difícil abans fins i tot de les famoses fotos de Botswana.

Els partits espanyols que s’autoanomenen “constitucionalistes” repeteixen que el règim iniciat el 1978 ha estat el període d’estabilitat democràtica més llarg de la història d’Espanya. No els falta raó, si assumim també les moltes imperfeccions i deficiències democràtiques d’un sistema que ara trontolla seriosament. Un dels dèficits polítics de l’estat espanyol actual rau en el fet de no haver volgut fer net amb el passat. La famosa “transició modèlica” va consistir en “modelar” la cultura i les estructures de poder dominants durant la dictadura per adaptar-les –això sí- a unes noves regles del joc polítiques homologables a les de les democràcies europees. Això, en síntesi, va ser l’evolució de l’estat espanyol durant el regnat de Joan Carles de Borbó. Ara, amb les parets de l’edifici estatal tan esquitxades per la “merde” de la corrupció i el descontent general, la monarquia encapçalada per Felip i Letizia no sembla que sigui justament la baula més forta de la cadena.

A Catalunya la simpatia per la monarquia espanyola ha estat sempre més escassa. En aquests temps de desconnexió -no cal dir-ho- és completament impensable que qualsevol rei, reina o princesa, pogués passar l’examen democràtic dels catalans en un hipotètic test monarquia o república. Que la institució monàrquica ja ha deixat Catalunya per impossible ho demostra el gest de Felip VI de no voler rebre la presidenta independentista d’un Parlament que té -perquè així ho ha volgut la majoria dels ciutadans- una majoria independentista. L’últim cartutx de la monarquia espanyola per la societat catalana es va cremar fa molt de temps, amb aquells llunyans focs artificials de 1997 que anunciaven un casament de conte entre la princesa i l’esportista. Ha plogut tant des de llavors que fins i tot ha plogut “merde“, com veiem aquests dies a l’Audiència de Palma.

El risc de debò per la continuïtat de la monarquia espanyola està a Madrid, a València, a Saragossa o a Sevilla. El futur d’això que l’esgotada Constitució espanyola de 1978 anomena “la Corona” estarà sentenciat en el moment que àmplies capes de la societat espanyola ja no puguin distingir la família reial de la munió de comissionistes, blanquejadors i aprofitats de tota mena que omplen cada dia hores i hores d’informació i d’opinió política a les teles i a les ràdios. Hores de “merde“, que diria l’experiodista Ortiz.16

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada