El mandat és doble: sobirania i gir social

rufian

(Publicat a ‘Nació Digital’)

És poc probable que s’arribi a plantejar un referèndum a Catalunya com a conseqüència del 20-D però és del tot segur que el debat sobre el dret a decidir dels catalans ha arribat a la política espanyola per quedar-se. El més diabòlic dels resultats electorals espanyols de diumenge és que sigui precisament el procés sobiranista català, aquell que PP i PSOE han menystingut durant la campanya i combatut en els darrers mesos, el factor que ara marca la vida institucional de l’estat. Els resultats de les eleccions de diumenge, tant els de Catalunya com els generals de l’estat, poden ser una oportunitat que el sobiranisme català -inclosa la CUP- hauria de ser capaç d’aprofitar.

La idea del referèndum català condicionarà el color polític de la Moncloa. El rebuig del PSOE a la idea d’una consulta catalana, una de les condicions fixades per Pablo Iglesias per a un eventual pacte amb els socialistes, pot facilitar que hi hagi un nou govern del PP en minoria i feble, o bé podria derivar en unes noves eleccions. La mestressa de claus del PSOE, Susana Díaz, ja ha advertit que els socialistes han de fugir de l'”aventurisme polític” i evitar donar la imatge de fer qualsevol cosa per arribar al poder. La presidenta d’Andalusia ha fet aquest advertiment des del seu despatx a la Junta, sustentat gràcies al suport de Ciutadans. El tacticisme ancestral dels socialistes i les grans pressions empresarials i euroburocràtiques faran la resta. Aquest dimecres mateix, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy ja començaran a transaccionar.

La victòria d’En comú Podem a Catalunya i la suma de 17 diputats independentistes mostren que els ciutadans han votat molt majoritàriament sobirania. Ho han fet els que reclamen un referèndum per decidir futur del país i també aquells que ja han decidit i que el que volen és construir un estat independent. Un dels errors recents de la política catalana, que encara s’hi és a temps d’esmenar, és considerar que els partidaris del dret a decidir i els independentistes representen posicions antagòniques. La majoria independentista del Parlament ha de continuar obeint el mandat democràtic que va guanyar el 27 de setembre sense perdre de vista un element clau: si l’independentisme vol ampliar la seva base social, si vol superar àmpliament la barrera del 50 per cent de partidaris de la nova República, ha de mirar cap a les bases socials d’En Comú Podem, Barcelona en Comú, etc.

Com el 27-S, a més a més de sobirania, els catalans han votat gir social i regeneració política. Els 10 regidors de la CUP al Parlament tenen molt a veure amb una demanda de canvi cap a l’esquerra que, ara, a les eleccions generals de l’estat s’ha tornat a reafirmar, situant en el primer lloc de les forces catalanes la candidatura d’En Comú Podem i en segona posició, Esquerra Republicana. El pla de xoc social amb 270 milions d’euros que proposa Junts pel Sí a la CUP és coherent amb la demanda política dels ciutadans que venen reflectint els resultats de totes les eleccions recents. Sobirania i gir social formen part d’un mateix mandat democràtic indissociable. Com més clar ho tinguin els diferents actors polítics catalans, millor.






Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *