Ara és l’hora de la síntesi

(Publicat a ‘Nació Digital’)

El país és molt donat a caure fàcilment en un cert nerviosisme derrotista, molt tendent al “ai, ai, ai, que no ens en sortirem!”. Tothom voldria una via de sortida fàcil en un context social i polític que són extraordinàriament difícils. Ahir al vespre, en acabar la conferència d’Oriol Junqueras, corrien per les xarxes socials veus que mostraven decepció perquè no van escoltar en boca del líder d’Esquerra Republicana un sí a la llista unitària que va proposar la setmana passada el president Mas. No era gaire esperable. Però ara arriba el moment de la negociació i tot és obert. El pessimisme precipitat i algunes anàlisis simplistes que ho redueixen tot als respectius egoismes electorals són de ben poca utilitat.

Oriol Junqueras va exhibir ahir tota la seva lucidesa didàctica per posar el focus del debat en el concepte de la inclusió. No és un tema menor. Que el projecte de la independència sigui un èxit depèn, en molta mesura, de la capacitat d’incloure el màxim de ciutadans, amb totes les possibles càrregues de la raó que tingui cadascú per apostar per la llibertat del país . I les raons poden ser tant diverses –les socials i les polítiques- com indestriables. El discurs de Junqueras va ser extraordinàriament precís en la descripció dels motius socials que avalen la construcció d’un país nou, com ho va ser la conferència d’Artur Mas amb el relat d’una relació política amb Espanya que està, objectivament, esgotada i amb el dibuix d’un camí cap a la plena sobirania.

El líder d’Esquerra Republicana ha alertat sobre els riscos de descuidar el discurs social en les properes eleccions-referèndum. La irrupció de Podem en el mapa polític de Catalunya podria dibuixar un escenari on el repartiment de papers quedés esbiaixat: els partidaris de la independència podrien aparèixer, a ulls dels detractors, com a poc sensibles davant els problemes socials i aquells que es presentarien com a defensors d’un sistema socialment més just serien, al mateix temps, contraris a la construcció d’un nou estat per a Catalunya. Aquest és el flanc més feble del full de ruta Mas. La proposta Junqueras topa, en canvi, amb un clam molt fort d’unitat en el nombrós terreny de l’electorat independentista.

Ara és l’hora de la síntesi. En els propers dies, des d’avui mateix, veurem quin és el territori comú que són capaços de llaurar els dos dirigents. Quin és el punt mig que es pot trobar entre el full de ruta de la llista unitària i la construcció d’un estat pas a pas que ha posat damunt la taula el president de la Generalitat i la via de llistes diferents amb marca comuna i govern d’unitat que proposa el cap de l’oposició. Una cosa sí que ha quedat demostrada en els darrers dies. Tots dos –Mas i Junqueras- són necessaris per a l’èxit del procés. Per damunt de les dificultats hi ha condicions objectives per aprofitar dos lideratges complementaris i molt valuosos en aquests moments.

 

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada