Apunts per a un 10 de novembre

Veure els rostres d’alegria dels ciutadans que ahir omplien l’escola de Sant Medir del barri de la Bordeta, escoltar les seves paraules d’agraïment als qui fèiem de voluntaris, assistir a centenars de fotografies de persones que pronunciaven la paraula “història” mentre votaven, són imatges d’una jornada difícils d’esborrar.

Els que menystenen o es burlen de dos milions dos-cents cinquanta-mil ciutadans han comprovat -diguin el que diguin de cara a la galeria- que existeix ha una voluntat molt ferma i potent de decidir i, molt probablement, de decidir marxar.

És una autèntica heroïcitat -paraula de voluntari- l’eficàcia amb la qual el Govern de Catalunya ha organitzat tota la maquinària i la intendència de la jornada de participació del 9N, tenint en contra l’aparell jurídic i polític d’un estat que ha jugat amb totes les cartes: les legals i les inconfessables.

 Més de 400.000 persones han votat opcions no favorables a la independència, una bufetada a Mariano Rajoy -absolutuament desbordat ja per la situació catalana- al Partit Popular de Catalunya, a Ciutadans i al sector oficial del PSC, que intentaven desanimar la ciutadania que volia participar.

Catalunya ha guanyat el dret a decidir a ulls del món. Es desprèn clarament del ressò a la premsa internacional o de l’informe dels observadors parlamentaris de la UE. El moment de decidir de debò, s’acosta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada