9-N, qüestió de dignitat

Té tota la raó David Fernández. L’Estat espanyol ha convertit l’urna en el gran motiu del 9-N i això és tant com dir la defensa de la democràcia. Ja no es tracta només de fer un acte preliminar del, inevitablement per a Espanya, aviat serà l’exercici d’autodeterminació de Catalunya. Allò que ens convoca el 9-N és ja un acte de defensa de drets fonamentals: el de la lliure opinió, el de la lliure expressió, el de la participació política. El Partit Popular, el seu company de viatge PSOE, i el Tribunal Constitucional que uns i altres utilitzen en servei propi, han fet del 9N una causa de dignitat democràtica.

El temps, la història i, sobretot, el veredicte de la ciutadania quan hagi d’escollir nous representants institucionals ens donarà un veredicte sobre les contribucions que cadascú haurà fet en aquest moment decisiu de Catalunya. Els polítics saben que les respectives “parròquies” els jutjaran, en bona mesura, per la seva actitud abans, durant i, després del proper diumenge 9 de novembre. Això val per a tots: per als que naveguen a favor del procés, per als que ho fan a la contra i també per a aquells que intenten nedar i guardar la roba, com és el cas del disminuït PSC i de l’emergent Podem.

Comparacions intolerables amb el nazisme, intents de ridiculització jugant amb Batman o Bob Esponja, amenaces i guerra bruta, incloses intoxicacions informatives a càrrec del ministre de l’Interior en persona. En pocs dies hem acumulat tantes “mostres d’afecte i de comprensió” envers la voluntat catalana d’opinar sobre el nostre futur com els que vam veure durant tots els mesos anteriors des que es van acordar la data i la pregunta. Però aquesta segona impugnació i la suspensió corresponent toquen directament l’os de la democràcia.

Som a l’Europa de 2014 i encara hem de fer sonar les cassoles, com va tocar fa 10 anys per protestar contra la guerra i contra les mentides de l’11M;  com ho feren en el seu moment els ciutadans de Xile, de l’Argentina o de l’Uruguai per tombar aquelles dictadures militars. Som al segle XXI i encara hem de cantar l’Estaca com a acte reivindicatiu perquè a un imbècil posat pel PP a manar sobre la informació i la comunicació local de Badalona no se li acut res millor que prohibir-la. Sí, en aquesta nova transició als catalans ens toca sortir –un altre cop- a defensar-nos de l’autoritarisme.

L’any 1964 la parròquia de Sant Medir, al barri de Sants, va acollir la fundació del sindicat Comissions Obreres en la clandestinitat. Mig segle després d’aquell gest històric en la lluita per les llibertats, aquest diumenge Sant Medir tornarà a ser escenari d’un acte d’afirmació democràtica, simbolitzat, en aquest cas, en unes urnes de cartró. Anar a votar aquest diumenge ja no és només opinar a favor o en contra de la independència. El govern espanyol i el Tribunal Constitucional ha elevat el rang del 9-N. Ens han tocat la dignitat com a ciutadans. La resposta serà contundent, massiva, pacífica i cívica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada