Princesa sense corona però amb medalla

(Publicat a ‘Nació Digital’)

Desmuntat aquell fals conte de fades que algú una vegada va titular “Princesa de Barcelona” ens podem preguntar si és adequat que la senyora Cristina de Borbó tingui encara la medalla d’or de la ciutat, la distinció màxima que atorga l’Ajuntament. Ens hem de remuntar a 1997 per veure el cas amb perspectiva.  Ja vaig descriure en un altre article, fins a quin punt el consistori es va posar al servei de l’objectiu d’oferir la millor imatge institucional pel casament a la ciutat d’una integrant de la família reial amb lloc destacat en la línia successòria. Va quedar clar que la “matemàtica creativa” aplicada a les manifestacions al carrer no és un invent de creació recent, ni patrimoni exclusiu de l’actual delegada del govern espanyol a Catalunya o dels impulsors de la demostració unionista del 12 d’octubre.


Però més enllà de l’anècdota d’una xifra inflada per algú amb responsabilitat en el govern municipal de 1997, el cert és que aquell conte de fades entre la ciutat i la Casa Reial va ser compartit, assumit o tolerat més o menys en silenci per la majoria dels grups polítics de la ciutat. L’única excepció va ser el desaparegut Partit per la Independència. Els dos regidors d’aquella formació, Pilar Rahola i Agustí Soler, van ser els únics que es van oposar en el ple municipal del 26 de juny de 1997 a l’acord, àmpliament majoritari, de concedir la medalla d’or a Cristina de Borbó.

Eren altres temps. En la relació Catalunya-Espanya, hi havia tensions, com sempre, però llavors ningú no imaginava un nivell de desafecció que semblés irreversible, com l’actual. La imatge de la família reial (i no cal dir de la seva branca “barcelonina”, Cristina i Iñaki) estava intacta.  En una entrevista a La Vanguardia, dos dies després del ple municipal que va concedir la medalla, Pasqual Maragall (alcalde encara en aquells dies) afirmava: “És una medalla que es dóna, en primer lloc, per motius d’oportunitat històrica, considerant que la monarquia ha deixat de ser executiva per ser representativa”.

El 22 de setembre, en presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, la infanta rebia la medalla d’or al Saló de Cent. En un català prou correcte la filla del rei deia sentir-se com una ciutadana més i parlava dels barcelonins com els seus “conveïns”.  Avui la “Princesa de Barcelona” està apartada dels actes oficials de la família reial, viu a Suïssa, fugint del soroll mediàtic per l’escàndol vinculat a societats en els quals ella participava i el seu palauet de Pedralbes està mig embargat per ordre judicial.

La Barcelona de 1997 va honorar Cristina de Borbó en la creença que distingia “una persona que representa el caràcter de la ciutat”, segons paraules de l’alcalde Maragall aquell dia. Més d’un regidor de la corporació municipal actual, del govern o de l’oposició, pot estar donant voltes ara a l’article 6 del Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Barcelona. És l’article encapçalat per la paraula “revocació”.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.