Una nit a l’òpera

Acabo de xiular el Príncep per primera vegada. I dins del Liceu. Quines coses.” Era el tuit -a les vuit del vespre en punt- de la Maria, jove, llicenciada en dret, abonada del Liceu. Ella i la seva àvia, amb lloc fix a l’òpera de Barcelona des de fa 70 anys, eren dues de les persones que omplien aquest dijous la sala del Gran Teatre.

A l’escenari estava a punt de començar la representació de ‘L’Elisir d’Amore’ de Donitzetti. A la llotja, Felipe, Letizia, el president del Patronat del Liceu i la cèlebre delegada del govern central, lluïen una mal dissimulada ‘cara de poker’.

Tres hores més tard, acabada la funció, la Maria sortia un xic defraudada per la interpretació del tenor Rolando Vilazón de qui guardava molt bon record per la primera vegada que el va escoltar en directe, vuit anys enrere. Encara als passadissos del Liceu, amb el pensament a cavall entre Donitzetti i el que havia passat al teatre just abans de la funció, la Maria torna a activar el seu mòbil.

“Em connecto ara al món. Carai, sí que l’hem liat!”. En una ràpida passada per Twitter acaba de comprovar el ressò de l’esbronc atorgat als prínceps al ‘temple’ de la burgesia catalana. Nota com alguns mitjans s’esforcen en donar una determinada orientació als ‘fets del Liceu’ i ella replica sense passar dels 140 caràcters: “…el que diu El Mundo que no hi havia ‘socis’ és mentida. Torn E d’abonats al complet.’

Al vestíbul del Liceu l’ambient és de certa excitació, li costa moure’s entre la munió de persones que es resisteixen a marxar: “La gent s’espera per veure’ls sortir. Sospito que ja no hi son”.

Les sospites de la Maria eren errònies. Els prínceps, acompanyats de les primeres autoritats, encara estaven a l’edifici, però aquest cop en privat, sense el risc d’haver de dissimular en públic, la incomoditat per una acollida hostil com la que havien rebut des de butaques i llotges.

Com que d’aquesta part de la història no tenim testimoni directe, ens haurem de conformar amb algunes línies de la crònica despatxada per l’agència EFE

“Al finalizar la representación, Don Felipe, acompañado de Doña Letizia, ha mantenido un encuentro con representantes del Patronato del Liceu y se ha fotografiado con los intérpretes de la ópera.

Según han informado a Efe un portavoz de la Delegación del Gobierno, en este encuentro privado el Príncipe ha efectuado un discurso en catalán en el que ha destacado la calidad de la obra y ha expresado su agradecimiento a todos aquellos que hacen posible el funcionamiento de esta institución cultural.

A continuación, ya en castellano, Don Felipe ha recordado que Barcelona es una ciudad que está estrechamente ligada a la ópera desde hace más de trescientos años y que el Liceu es el máximo exponente de esta unión.

Don Felipe ha realizado un brindis por los patrones y benefactores del Gran Teatro del Liceu, entre los que se encontraban, entre otros, el presidente de su patronato, Joaquim Molins, así como empresarios y directivos como Joan Uriach (Laboratorios Uriach), Joan María Nin (La Caixa), Francisco Reynés (Abertis), Manuel Brufau (Indra), Antonio Puig (Fundación Puig) y Arturo Suqué (Grupo Peralada).

Al evento de esta noche, en el que los Príncipes fueron recibidos al entrar en el Liceo con algunos silbidos aunque también con aplausos, asistieron también diversas personalidades y autoridades del mundo político y cultural. “

A les 23.04, la Maria no està disposada a esperar, per molt temptador que resulti veure la cara dels prínceps després de l’esbroc monumental: “Jo marxo ja. Xiular els borbons al Liceu ha estat preciós. Ja no els queda (quasi) res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.