Penúltim acte de Llanos de Luna

Els problemes de capacitat (política) de la delegada del govern Rajoy a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna,  han deixat de ser motiu de broma. Per molt ‘pintoresques’ que hagin resultat algunes de les seves declaracions o la seva creuada sobre banderes i banderins, ja no és gens divertit ni resulta democràticament sostenible que Llanos de Luna segueixi ocupant el càrrec.

Si fóssim a Alemanya o fins i tot a la Itàlia de tantes contradiccions i complexitats democràtiques, Llanos de Luna ja seria a aquesta hora exdelegada i expolítica. Aquí -això sí- tots els partits clamen per la dimissió, llevat del PP (cap sorpresa) i de Ciutadans (cal suposar que Albert Rivera té arguments per justificar aquesta excepció).

Però el problema de fons no és que la impresentable delegada hagi presidit un acte oficial on s’aplaudeix una entitat que honora la División Azul. Tampoc no deixa de ser rellevant i molt seriós que un alt comandament militat -el general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya- hagi participat en un acte on s’honora el braç armat que va posar el franquisme al servei de Hitler.

Tot plegat es podria qualificar com ‘enaltiment del feixisme’ si això fos delicte tipificat en la legislació espanyola. Però no és així. Espanya no ha condemnat jurídicament el franquisme que en els primers anys va col·laborar ideològicament i militarment amb el regim nazi i de terror que ‘fürher’ volia imposar a tot Europa.

La fotografia de l’acte de dissabte passat a la caserna de Sant Andreu de la Barca, sembla sortida d’un retall de premsa de 1974, quan el règim agonitzava però encara feia reconeixements públics grups ultres amb molta influència en l’entorn del dictador com aquella tètrica Confederación Nacional de Excombatientes.

La imatge de la delegada donant la ma i un diploma a un feixista és un reflex real de la situació que ha arribat fins als nostres dies. Llanos de Luna forma part d’un grup social i polític que és hereu directe del tardo-franquisme, un grup que no només es nega a la condemna oficial del règim de Franco sinó que, de tant en tant, ensenya la seva ‘poteta’ més connivent amb aquell règim d’opressió i de col·laboració amb el nazisme. És el mateix grup social i polític que sent una incomoditat evident quan s’apel·la a la memòria històrica dels bombardejos que van patir Barcelona i altres ciutats catalanes l’any 1938 i o que no vol ni sentir a parlar a l’anul·lació del consell de guerra que va muntar el règim de Franco per assassinar el president de Catalunya, Lluís Companys.

Hauria assegurat que l’article de fa algunes setmanes sobre l’última demostració pública d’intel·ligència de Maria Llanos de Luna seria l’últim post d’aquest bloc dedicat a la delegada. Tot i la irrellevància política del personatge, em vaig equivocar. Prometo que aquestes línies seran la penúltima referència. Ja només faltarà l’aplaudiment per la destitució. Al mateix Partit Popular li convindria que fos ràpida, però ells sabran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.