Filar prim i seduir

Apel·lar a la precisió i a l’altura de mires, suggerir que es fili prim en els arguments, i demanar, fins i tot, que es contrastin sempre les informacions sembla una quimera en els temps preelectorals que corren. Però no ho hauria de ser. Si una cosa es posarà a prova en les propers temps serà la capacitat de la societat catalana, dels seus polítics i dels seus mitjans de comunicació, de gestionar amb serenor, reflexió, rigor i intel·ligència una etapa que s’ha fet oficiosa però clarament visible des de la tarda de l’11 de setembre darrer i que haurà de començar a tenir un full de ruta oficial a partir de les eleccions del proper 25 de novembre.


Caldran molta serenor, reflexió, rigor i intel·ligència per evitar que algunes fletxes incendiàries, llençades des de determinades cavernes, calin en una societat que vol plantejar-se, obertament i pacífica, el seu futur. També fora convenient que des dels sectors catalans polítics i mediàtics més engrescats amb la idea de la secessió es filés prim i s’evités dibuixar un retrat de Catalunya fet amb brotxa grossa, en blanc i negre i sense matisos. El nou procés democràtic que neix a Catalunya (això que algú ha batejat com a transició) s’ha de moure entre la fermesa i l’estratègia, entre la convicció i la seducció.

Si la idea d’una Catalunya independent (o d’una Catalunya-Estat amb un nou model d’interdependències dins d’Europa que superi la frustrant relació Catalunya-Espanya actual) acaba calant profundament en àmbits econòmics i empresarials del país serà per convicció a partir de dades objectives i contrastades. Si el conjunt de la ciutadania catalana percep serenor i estabilitat en aquest procés, sobretot pel que fa a l’economia, llavors és molt probable que el procés de seducció sigui majoritari. La història ens ensenya que quan un projecte sedueix un poble acaba essent, generalment, imparable.

Però per això passi convindrà filar molt prim en els propers temps. S’haurà d’evitar que l’opinió pública i especialment l’opinió publicada resti capitalitzada per llocs comuns, generalitzacions o divisions simplistes entre bons i dolents. Caldrà no oblidar la pluralitat del país i reconèixer la legitimitat d’aquells que no creuen en la independència com a via de futur. També la part de la societat catalana, contrària a la secessió, ha de veure amb tranquil·litat, que si un dia acaba guanyant “Sí” en un referèndum vinculant (que sens dubte s’acabarà produint) podran seguir vivint com a ciutadans de ple dret en una societat democràtica.

Europa ens mira i estarà atenta en els propers temps, fins i tot més enllà d’allò que diguin públicament als seus portaveus oficials. Algú tant precís en l’anàlisi i en la reflexió com Antoni Puigverd, ho deia dies enrere al programa ‘Maneres de viure‘ de ‘La Xarxa‘: “Europa mirarà amb bons ulls el procés de Catalunya si es respecta la pluralitat”.

—————————–

Reprodueixo en aquest altre post, pel que considero el seu interès indubtable, les reflexions fetes fa mol pocs dies a Barcelona pel periodista Iñaki Gabilondo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada