29M: Algunes coses pel seu nom

No hi ha dubte que la jornada del 29M ha fet constatable la resposta de rebuig d’amplis sectors de la ciutadania que han volgut expressar el seu descontent per una reforma legal i per unes polítiques amb es quals veuen amenaçats els seus drets laborals i socials. També és obvi per a tothom, inclosos els sindicats convocants, que la resposta ha estat molt més contundent i nítida en l’assistència manifestacions que no pas en el seguiment de la vaga.

Dit tot això, molts dels episodis viscuts aquest dijous a moltes ciutats de Catalunya, especialment el que va passar als carrers del centre Barcelona, demanen una reflexió a fons i exigeixen una resposta igualment clara i contundent amb total la unitat democràtica i social que sigui possible.

La violència urbana desfermada per grups vandàlics a la plaça Catalunya i a altres carrers del centre ja no admet -ni molt menys- la categoria d’anècdota o l’arraconament mediàtic com a “fets aïllats”. El crit al cel que ha llançat l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, després de l’orgia violenta que va patir el centre de la ciutat dijous, és el mateix clam indignat que es fa divendres majoritàriament a les converses de cafè, als centres de treball, segurament a la majoria de les cases.

Ara es tracta de passar de indignació a l’acció democràtica, que es faci la reforma legal i penal que procedeixi (està clar que aquesta reforma, en tot cas, també cal). Es tracta igualment -i això és especialment important- que es produeixi el màxim aïllament polític i social d’aquests col·lectius que, des de fa ja massa anys, i de forma cada cop més intensa, s’apunten a qualsevol mobilització -sigui festiva o reivindicativa- per trillar-ho tot, si poden. Ha arribat l’hora d’acabar amb algunes compressions, complicitats o directament amb algunes ‘empanades mentals’.

És l’hora de dir les coses pel seu nom. Ha quedat més que clar que, en molts casos, dels ‘piquets’ ja no n’hem de dir mai més ‘informatius’. Perquè no és precisament informació el que va rebre ahir un comerciant a l’estació de Sants, o el que es van trobar els venedors del mercat de l’Abeceria de Gràcia o del mercat central de Tarragona.

Veient el que va passar, per exemple, a la cafeteria Starbucks de plaça Catalunya, i sabent que els bombers que intentaven apagar el foc rebien pedres del mateix grup que havia provocat l’incendi, és normal que la gent no parli de “col·lectius antisistema” sinó que en digui simplement de “fills de puta”. En tot cas, diguem-ne “delinqüents”, en llenguatge de l’Estat de Dret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.